S'ha trencat el blau - X

No puc enganxar el teu record en un album de cromos
ni arxivar el meu desig en un carpesà per tal que agafi pols.
No puc amagar-te,
ni fingir que nosento res,
no puc deixar de contar
les hores sense tu,
ni puc deixar de pensar que el món és més sinistre
i menys de veritat.
No puc entendre el teu ego
ni la teva manca d’empatia,
però no sóc capaç d’odiar-te,
tot i que el meu amor
i el teu silenci em fa mal,
cada nit, quan puc respirar.
No sé viure aquesta vida
que em vas preparar d’amagat,
aquest canvi en el meu guió,
aquesta mort sobtada,
ni entenc aquest racó a l’oblit
on m’has llançat
amb tantes altres coses
per seguir volant sense cap llast.
No entenc que no em puguis entendre,
ni que no trobis res a faltar,
encara que només siguin les meves ganes de fer-te riure sempre,
o els 1095 contes que durant 1095 nits
em vaig inventar només per les teves oïdes.
I em fa mal descobrir en mi un capritx,
unes sabates que van ser noves
i que avui creus trencades.
No sóc ric,
i potser no tinc un gran futur esperant,
però tenia els somnis
i les paraules,
la força dels teus braços
i de les teves mirades,
les cançons i la rauxa
injectada a les venes.
Ara tinc records d’atrezzo,
d’un món que em vas deixar muntar
i que en realitat era buit,
un decorat on actuar,
una vida entregada a un somni que s’ha tornat malson.
I un silenci sec, sense cap llàgrima
dels teus ulls.
No,
ja no sóc jo
perquè em vaig regalar i estic trencat.
Ara sóc els bocins que llences com confetis a les teves festes.
Només em quedael paper,
un amor que tú no vols
i un rencor que jo no vull,
però que avui amb aquestes paraules he enterrat.
I ara sols cantaré el blau
i la il•lusió en que vaig viure.
Torno al desert a cercar-te
als miratges,
sabent que aquesta nit
no sortirà el Sol.