S'ha trencat el blau - IX

Has caigut al mirall
i t’has converit en una imatge grotesca
que deforma els meus records,
una imatge que no em veu
i que només es mira a si mateixa.
Has caigut al mirall
i els ulls se t’han tornat bales de vidre,
d’un blau commovedor, això sí.
Els teus somriures s’han tornat freds
i has brunyit el teu cor
amb un silenci que fa mal
i que no entenc.
Has caigut al mirall i només reconec en tú el teu cos,
però res més...
I tanmateix t’estimo.