Setembre a Paris

Hi ha nits tristes,
cerveses calentes,
cabells mullats.
Nits de pluja
que el vent desfà
en ruixats inerts.
Hi seràs demà?
Qui sap,
com saber on anem,
tanmateix, no sabem
ni a on trepitgem.
Serem al bosc,
o a un carrer nu,
a l'obaga,
o a una platja
estirats i despreocupats,
sobre engrunes de sorra
que s'emportaran
les onades.
Viurem de l'amor,
i amb els amics
que mai s'obliden,
viurem de la llum
que reflexa la lluna
algunes nits,
tristes o alegres.
Reflexions sublunars,
aquesta nit,
aquesta nit fosca i plujosa,
reflexions al pas
d'una cervesa bàvara,
d'un futur que, incert,
m'il·lusiona i alhora
em torba inquiet.
L'efecte papallona,
el demà té un nom escrit
a l'horitzó per l'est,
una desconeguda vitalitat,
un desig clar,
una mirada radiant,
m'empenyen cap a tu,
una treva al desengany.
Tarambanes nocturns,
borratxos perduts
en autopistes de nit,
amors que neixen,
amors que moren.
Nous temps,
encetem el cava
i brindem per la revolució
de la sinceritat de debò,
de la llibertat sense preus.
Un viatge a l'infinit
d'uns ulls que ja he vist,
que són reals i no somiats,
al tacte suau d'uns llavis
que reflexen la dolçor calma
d'un camp de blat.
Caurà el sol a les espatlles,
sobre la pell bruna
que et cobreix,
marxaré a Paris,
cap millor indret
on recordar-te,
on empresonar-te
entre les parets
dels meus records,
on cercar els teus llavis
en rostres desconeguts,
que parlin de nits
i llunes plenes
que no regalo,
que comparteixo.