Ser Oportú

"Ser oportú". Però no li dones importància als detalls que escrius, tan mal escrits de pressa.
Quan vulguis pot llegir-me l'últim relat meu.
No has vingut a la meva pàgina a veure si tinc un nou relat.
Espero una resposta, en la meva pàgina...
Cordialment.

Les oportunitats, en bastantes ocasions son compartides.
Utilitzem, vivim, la oportunitat concreta, i a la vegada, també es beneficien altres persones.
Important aquest compartir oportunitats.
..............

Creador de moments oportuns, quin bon ofici. Encertat, ple de llum i d'energia que tant necessàries és en els temps que vivim!

Bon tema el teu, Joan G. Pons!

Està molt ben escrit, però... li falta flueix en tot el seu escrit.

La paraula "oportú" i escribes moltes vegades...

"opottuna" , "es", "convivéncia", "aprofitar-los" "snimen",""oportuns repetit, "aprofitats", "oportuns", "oportunes", "mérit", "assaig", no està flueix per a llegir-lo, amb qualitat i millor lectura.

Un assaig quasi per a tirar-lo a la paperera.

Molt malament aquest assaig quasi per a llevar-lo d'aquesta situació amb les teves presses.

Que no has tingut paciència per a escriure'l bé. Això és clar.
Però està ben plantejat.

No has tingut paciència per a escriure'l.

És per a escriure'l amb paciència, no amb les presses...

No el doni l'hora bona, perquè no hi és per a enredrar-les.

Fins a l'altra, ves espai per a escriure'ls, no de pressa.

Doncs fins a l'altra.

Ai, ai, ai, Joan...

Damunt no has baixat "LanguageTool", per a no equivocar-te quan escrius.

Cal aprofitar l"expriència per no deixar passar les oportunitats. Sobretot, no equivocar-se entre l'oportú i l'inoportú.

Saber aprofitar el moment i l'oportunitat de ser en el lloc adequat en el moment precís. L'oportunitat ens passa per davant i no només en el temps i molts cops no ho veiem, cal estar atents.
Bona reflexió, com sempre Joan.
Amb total cordialitat