Ser oblidat

edifiques la teva alegria
sobre els fonaments inestables d'una esperança
i, d'un dia per l'altre,
els fonaments s'esfonsen
i tot el que ets cau amb ells.
La llum te's presa, i no saps com,
tot amb dues paraules.
I en el fons ho saps
però no ho vols admetre.
Però de l'alegria es passa als nirvis,
intentes fingir optimisme,
intentes enganar-te a tu mateix.
Però es ja massa tard
i ara toca doler-se
car no hi ha esma per res mes.
L'alè te'l pren la soletat.
No havies desitjat acabar claudicant.
vençut per la pròpia torpesa.
Però s'ha repetit massa cops
i l'ànima exhaureix la seva força
sota el colpeig d'aquesta arma.
Ara només vull tancar els ulls,
oblidar i ser oblidat.