Ser o no ser (vídua)

Un relat de: Lilith

Ve't-ho aquí que la Depressió Major de la Sra. Helena Vinyes tenia la seva raó de ser en la impossibilitat d'expressar el seu estat de dol. Li va costar d'explicar-ho fins i tot a la doctora, i mira que aquesta doctora és una crack a l'hora de fer buidar el pap a la gent.

La Helena té marit i dos fills, afirma estimar-los molt i no voler-los perdre per res del món, marit inclòs. Fa uns quatre anys se li va morir l'amant, un conegut polític, en accident d'avió. Explica que a part de compartir gustos sexuals poc habituals - no explica quins -, també l'estimava. Que havia conegut les esquerdes d'aquell home en aparença fred i distant i que havia aconseguit commoure-la. Que el dolor arriba a ser físic quan recorda el frec d'aquella pell aleshores tant viva i que ara ja deu estar podrida... Enmig de plors i sanglots diu que no pot més, que s'ha d'amagar quan li venen ganes de plorar - que és molt sovint -, que està esgotada de intentar empassar-se aquest dolor, que cada dia li costa més fer teatre i dir a la gent que l'envolta que no sap què és el què li passa, que no té ganes de viure, tot i que també explica que ho ha de fer, de viure, pel seu marit i els seus fills, que ells no es mereixen el seu suïcidi. Aquest és el seu drama. Se li ha mort un home que estimava i ha d'ocultar el seu patiment per no desbaratar l'equilibri del món que li queda. Silenci ofegador o família trencada. Ha fet bé de passar per aquí.

No he conegut mai a cap dels pacients, encara que sovint en tinc la temptació... A l'Helena me la imagino bufona, segurament rossa i de fesomia delicada. Té la veu molt fina, gairebé infantil. Ve a la consulta a raó de tres vegades per setmana, s'ho pot pagar, la tia està forrada. En les ultimes sessions s'evidencia una millora, se la escolta més sencera i més serena. Parlar va bé. I plorar també.

Mira que em desagrada aquesta puta feina de neteja-merda d'aquesta colla de guarros que són aquesta família, jo, que ja no necessito aquests diners per pagar-me la carrera, perquè ara sóc directora d'una empresa de publicitat i podria comprar-me un pis com aquest amb el sou d'un any. Sóc addicta a les gravacions de la psicòloga-psiquiatra Mercedes Ridruejo, i així serà mentre pugui.

Comentaris

  • teatral![Ofensiu]

    me la imagino en un gran teatre...

    Hi ha el narrador que inicia i situa l'obra, que trobo divertida,en certa manera:

    resulta humorístic i tràgic alhora, el dilema de la dona que no pot plorar l'amant...

    dos dels personatges ens parlen directament en el que podria acabar sent el seu retrat psicològic...

    M'agraden molt els monòlegs en el que es reflexteix el seu pensament, les seves emocions.

    No he entès com pot ser, que la doctora, que diu que rep els pacients, diu també que no els ha vist mai.

    Bon any, i gràvcies per comentar-me Lilith!

  • teatral![Ofensiu]

    me la imagino en un gran teatre...

    Hi ha el narrador que inicia i situa l'obra, que trobo divertida,en certa manera:

    resulta humorístic i tràgic alhora, el dilema de la dona que no pot plorar l'amant...

    dos dels personatges ens parlen directament en el que podria acabar sent el seu retrat psicològic...

    M'agraden molt els monòlegs en el que es reflexteix el seu pensament, les seves emocions.

    No he entès com pot ser, que la doctora, que diu que rep els pacients, diu també que no els ha vist mai.

    Bon any, i gràvcies per comentar-me Lilith!

  • Drama íntim[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2007 | Valoració: 10

    Un microrelat que m'ha agradat i m'ha sorprès... que em deixa un gust agredolç... bon contrast entre una i altra dona, la que parla i la que escolta, entre les apariències i la realitat, entre el que se suposa i l'inesperat...

    I el títol... bona troballa la teva! Indica amb poques paraules tot un dilema, tot un món de sentiments amagats, de drama intimíssim.

    Un text ben escrit: les frases curtes el fan àgil, la teva prosa clara resulta ben intel·ligible, el ritme ben marcat permet llegir-ho amb bon pas.
    Ben pensat tot ell: desenvolupes bé la idea central regalant un gir inesperat al final.

    Bon relat aquest d'avui: veig que tens alguns més! Ara que t'he descobert com autor/a, memoritzo el teu nom i tornaré a llegir-te aviat, però de moment, aprofitant les dates i l'oportunitat, t'envio un desig: que tinguis un Feliç Any Nou que ens permeti continuar coincidint!
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Lilith

Lilith

21 Relats

192 Comentaris

43554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Important:
Escric bàsicament ficció:
"Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat"



""Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir."
Fragment de la pel·lícula Blade Runner


"Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera."
Miquel Martí i Pol


"No es inútil amarse,
finalmente.
Lo mismo que amaestrar serpientes, nos exige
técnica refinada y perder la vergüenza
de actuar frente al mundo en taparrabos.
Y unos nervios de acero.
Pero amar es oficio
saludable también: su liturgia apacigua
el ocio que enajena -como supo Catulo-
y perdió a las ciudades más felices.
Bajo la cuerda floja dispone -no pidáis
una red, porque tal no es posible- otra cuerda,
tan floja, pero última
tan inútil a veces,
bajo la cual no hay nada.
Y entreabre
ventanas que te oreen la cólera y exhiban
a tu noche otras noches diferentes, y así
sólo el amor nos salva a fin de cuentas
del peligro peor que se conoce:
ser sólo -y nada más- nosotros mismos.
Por eso,
ahora que está ya dicho todo y tengo
un sitio en el país de la blasfemia,
ahora que este dolor de hacer palabra
con el propio dolor
traspasa los umbrales
del miedo,
necesito de tu amor como analgésico;
que vengas con tus besos de morfina a sedarme,
y rodees mi talle con tus brazos
haciendo un salvavidas, para impedir que me hunda
la plomada letal de la tristeza;
que me pongas vestidos de esperanza -ya casi
no recordaba una palabra así-,
aunque me queden grandes como a un niño
la camisa más grande de su padre;
que administres mi olvido y el don de la inconsciencia;
que me albergues de mí -mi enemigo peor
y más tenaz-, que me hagas un socaire,
aunque sea mentira
-porque todos es mentira
y la tuya es piadosa-;
que me tapes los ojos
y digas ya pasó, ya pasó, ya pasó
-aunque nada se pase, porque nada se pasa-,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó,
ya pasó.
Y si nada nos libra de la muerte,
al menos que el amor nos salve de la vida."
Javier Velaza


"Antes de que caiga sobre mi lengua el hielo del silencio, antes de que se raje mi garganta y mi corazón se desplome como una bolsa de cuero, quiero decirte, vida mía, lo agradecido que estoy, por este hígado estupendo que me dejó comer todas tus rosas, el día que entré a tu jardín oculto sin que nadie me viera."
Jaime Sabines


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
M. Mercè Marçal



O-1819@hotmail.com