SENTIMENT

Un relat de: Jaume Mercadé Sala

La gent va anar marxant del jardí de casa nostra sense saber ben bé que fer si riure o plorar. El fet es que al petit Pep si que li havia afectat aquella mort, se li veien els ulls plorosos, i es que es normal, només té cinc anys. La gent, vestida de dol va agafar el cotxe i va marxar tot deixant en Pep sol davant la làpida tot plorant i deixant flors.
Jo i la seva mare l'havíem intentat consolar vanament molts cops, però ell continuava trist. Em semblava una mica penós tant de plorar i també una mica exagerat, però no va ser fins al cap d'un temps que ho vaig entendre.
Tot va començar un estiu en que el Pep només tenia un any, la seva mare i jo li vam comprar un petit animal domèstic, una tortugueta. Com que no sabíem quin nom ficar-li li vam preguntar al Pep, que tot just acabava d'aprendre a dir alguna paraula, aleshores va pronunciar la paraula Copi i aquest és el nom que li va quedar per sempre.
El cert és que l'havíem encertat am el regal, tot el dia estava jugant amb la tortuga i quan va ser una mica més gran li donava de menjar ell mateix i fins i tot la treia a passejar amb una petita corretja, la gent del carrer ens mirava amb una cara ben estranya. I justament va ser en un d'aquests passejos on va passar la desgràcia. Estàvem passejant la tortuga per el carrer quant de repent la petita tortuga va caure al costat de la vorera, a la zona de pàrking, i un cotxe amb molta pressa la va aixafar, el conductor apressat ni se'n va adonar del crim comès i en Pep no ho podia ni mirar, no s'ho podia creure. Al arribar a casa tot trist va dir que volia celebrar un funeral per a la petita Copi i invitar a tota la família. I el funeral finalment és va celebrar.
Jo no em creia que pogués fer un enterro a una tortuga i menys que li afectés tant al meu fill, fins que vaig entendre que per ell aquella tortuga era una de les coses més importants de la seva vida i que per ell no era un joc, era una responsabilitat i que el seu sentiment cap a la Copi era molt i molt gran i tots l'havíem de respectar, i que a poc a poc el mateix Pep l'aniria superant.

Comentaris

  • Sensible i molt més[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-09-2010 | Valoració: 10

    Felicitats Jaume. Un relat carregat i molt ben carregat i explicat. La riquesa dels sentiments, sentits i expressats, és un molt bon camí.

  • molt ben explicat[Ofensiu]
    joandemataro | 25-09-2010 | Valoració: 10

    aquest relat on els sentiments tenen una gran importància, et felicito
    una salutacio mataronina
    joan

  • Sentiments de veritat.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 24-09-2010

    Un relat ben verídic, els sentiments dels més petits moltes vegades són subestimats, pensant que són tonteries i no ho són gens ni mica.

    La Fada que espera al pròxim.

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Mercadé Sala

Jaume Mercadé Sala

2 Relats

5 Comentaris

1257 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor