LA VIDA D'EN DÉREC

En Dérec era un jove prim i bastant hàbil, però no tenia gaire força física. Ja tenia vint anys, podria estar estudiant, però la seva família no s'ho podia permetre, treballaven al camp però amb la porció de terra que tenien amb prou feines podien alimentar-se.
En Dérec ja s'havia independitzat, ara vivia en un barri bastant pobre de Barcelona i es va gastar gairebé tots els estalvis que tenia des de petit amb el pis. Tot i així el pis no era gran cosa, només tenia tres habitacions: un bany, una cuina on hi havia una taula, i una habitació on podia dormir, en total tenia uns cinquanta metres quadrats.
El noi buscava una feina desesperadament, ja fos de cambrer o d'escombriaire, de vegades pensava que independitzar-se no va ser una bona idea. Dos mesos després va veure un cartell en un bar petit que hi posava "es busca personal" era el moment perfecte per en Dérec. Es dirigí cap al bar i va veure que era molt ronyós i mal cuidat, però era una bona oportunitat d'aconseguir una feina per poder, com a mínim, menjar. Va agafar el cartell i va entrar. Un home gras i barbut li va dir que si volia la feina hauria de començar pel principi: fer la neteja del local. Dit i fet, el noi va acceptar. L'endemà a les nou ja era al bar, tal i com havien acordat. Quan entrà dins el bar l'home ja l'estava esperant. Li digué el sou que tindria: només set-cents euros al mes.
Uns mesos després l'amo del bar és dirigí cap a en Dérec i li va dir que ja feia uns mesos que treballava per a ell i encara no s'havia presentat, aleshores li digué que es deia Mario Prots. A en Dérec li estranyà aquest canvi d'humor. En Mario a poc a poc va anar coneixent en Dérec, i al mateix temps en Dérec va veure que en Mario no era tan dolent com semblava. A part d'això en Dérec va esbrinar que hi havia alguna cosa que inquietava a en Mario. L'endemà al començar el jornal el jove es dirigí al seu amo, que estava moix en un racó del bar, per preguntar-li què li preocupava. Mario va canviar ràpidament l'expressió de la cara i es convertí en un somriure. Dérec va preguntar a què venia la cara de trist que feia abans. Mario va portar al noi al bany i li respongué que estava malalt i la malaltia no tenia cura. El jove en sentir les paraules no va saber què respondre. L'endemà en Dérec va veure en Mario molt moix i va decidir portar-lo a l'hospital. Quan van arribar li van detectar febre i el van ingressar. Al cap d'uns moments Mario va començar a tossir i va sonar una sirena, tot de metges van entrar. Mario s'estava morint. Al jove li queien llàgrimes dels ulls mentre el feien fora de l'habitació. Uns instants després va sortir una infermera i va dir que no hi havia pogut fer res i que les seves últimes paraules van ser que li donava el bar i que confiava en ell. Dérec va decidir que el bar es diria Mario Prots.