Sense tu

Un relat de: kukisu

Sense tu la negra nit
m'embolcalla tota sola,
en un racó del llit
hi resta la teva ombra.

Un instant de solitud,
una mà perduda, fosca.
Tota la fredor del món
sento amarada a la gola.

M'ofego en el patiment,
sotrac d'amargor serena…
Cerco l'amat, impacient,
n'esbocino les esberles…

El dia que tu no fores
s'obrí un caminar feixuc.
Entre tota ma follia
cerco vida i aixopluc.

Vull refer aquell sentiment
encaixar-ne les empremtes,
però retuda pel temps
resto sotmesa a la pena.




Comentaris

  • instants | 26-09-2005

    Sense ell, ho ets tot!

  • Camps de Tristor | 26-09-2005 | Valoració: 9

    Ara t'he descobert però m'agrada molt aquest relat!Continua escribint que jo et seguiré llegint!;)
    Petons
    CaMpS dE tRiStOr

  • Breu però precís[Ofensiu]
    Abril | 27-04-2005 | Valoració: 7

    Encara no havia llegit res teu i la veritat és que aquest poema m'ha agradat molt. Avegades amb pocs versos es poden dir més coses que omplint fulls i fulls. Sort!

  • hola![Ofensiu]
    pieni kuu (aida) | 30-03-2005

    molt bó!!! la nostàlgia que vol despendre el poema es perd en la descripció que fas d'aquesta i en un sentiment de solitud! 1 abraçda!!

  • QUIN VOCABULARI![Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 9

    que tens, tant ric, tant culte, tant i tant... no sé com t´ho fas...
    quan es junten la nit, els llençols, els records, l´absència... surt un poema melangiós que tu tant bé reflecteixes...
    Bon Nadal, Kukiso... KUKI...
    que no paris d´escriure... que ho fas molt bé!!!

Valoració mitja: 8.5