sense re

És una ombra que s'acosta
no te nom ni ningú el veu,
les rialles d'ell es mofen
sense sostre i sense veu.

Quatre gats i gos ben gran
li escalfen sempre el seu jaç,
ventre buit res de menjar
ni tan sols sap on anar.

La tardor l'atemoreix
sap que despres vindrà el fred,
ni els cartrons ni el brik de vi
li escalfaran l'esperit.

I és ven trist el viure així
si més no per tu i per mi,
què no ens treguin el sofà
i un bon llit per descansar.

Sense sostre i sense veu
per amic tan sols te el vent,
sense sostre sense veu
a les nit el tapa el cel.