Sense pensar

Un relat de: Hannah

Tot anava bé.
Però de sobte aquell missatge... Que no vaig saber entendre... I em vaig trasvalsar, sense esperar ni 1 segon en raccionar ja et vaig insultar. A través de missatge siusplau!
No era tan fort el que em volies dir, però no vas saber trobar la millor forma per fer-mo saber.
Ara hi penso i m'agrada que em tinguéssis tanta confiança!! Però jo no vaig reaccionar com ho havia de fer, i ara em sap molt de greu.
Avui miro enrere i veig la simple tonteria de què ha sortit tot això. I m'hen penedeixo, i ploro, i no paro de donar-hi mil voltes.
Em sap greu el que et vaig dir, però el que no vull per res és perdre't més del que ja ho he fet.
T'estimo pero no m'atraveixo a dir-te res...
Et trucaria, però en sentir la teva veu, la meva s'apagaria...
Et vull mirar als ulls com fins ara, et vull parlar com he fet sempre.
Va ser tant dur veure'ns l'altre dia a Barcelona i no dir-nos res! Em miraves als ulls, pero tot i així parlaves amb la meva amiga, i quan les nostres mirades es creuàven no gosava ni aixecar al cap a mirar-te... Els teus ulls em feien por, o potser tenia por de mi mateixa, vés a saber.
T'estic perdent, ho veig, ho sento i tinc tanta por que què sigui realment la realitat!
T'estimo, t'estimo, t'estimo, i vull que les nostres mirades es tornin a trobar com fins ara.
Però el primer pas no el puc fer jo, no em veig amb cor...
T'estimo tant que donaria la meva vida per tu!!

Comentaris

  • és trist...[Ofensiu]
    jOaneTa | 11-12-2006 | Valoració: 10

    LLuita sempre per el que estimes. No tinguis por. M'encanta, sobretot quan dius :

    el que no vull per res és perdre't més del que ja ho he fet.

    És preciós. Un petó.

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de Hannah

Hannah

88 Relats

92 Comentaris

93995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.
A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.

Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.

Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.

Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.

A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.



La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...

Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.



Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.

Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com

I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com