Sense mi

Penso en els dies compartits,
en les històries viscudes,
les alegries vessades,
i les penes contingudes.

Penso en tu i ploro,
simplement perquè són els records,
que em fan plorar el cor,
de melancolia i de por.

Por de no tenir-te al meu costat,
por que no estiguis bé,
que no siguis feliç,
que no tornis a riure mai més.

Fràgil com la copa de vidre,
que a punt de caure,
veus que es trencarà en mil bocins,
sense poder fer res per evitar-ho.

Vull pensar
que trobaràs el teu camí,
lluny de mi,
però a prop d'algú ben especial.

M'agradaria sentir-te a prop,
algun dia encara que sigui llunyà,
poder compartir experiències,
poder tornar a riure,
encara que no sigui agafats de la mà
i veure els teus ulls brillar de nou.

Això és tot el que et demano,
si és que no creus que és molt:
sigues feliç,
torna a somriure,
torna a sentir,
torna a viure...
sense mi.