Sempre amb el no a la boca

Ja s'ha fet insuportable l'espera.
Fa massa mesos
que no aspiro a l'immens gust
del cos d'una dona.

Paraules incompreses
sota el rebuig
que instintivament portes a dintre.

I no suporto més
haver de plorar per
allò que no serà meu.

Cada nit és
una nit trista.
Unes nits on desitjo
abandonar-ho tot,
fugir d'aquesta llar,
però em sento tancat
i amb el cor
replet de teranyines.

Potser tinc por al canvi
o potser no puc
allunyar-me de tu
tot i que sé
que no hi ha res a fer.

Per què, doncs, no puc fugir?
Per què, doncs, em sento submís?

I no suporto més
haver de plorar per
allò que no serà meu.

Què tens d'especial?
O sóc jo que trobo que ho ets?


(2005)