Campsant

L'hivern ha castigat durament l'entorn, ja per si mateix, tenebrós. Des de dalt del cim del poble veí, s'observen totes les creus perfectament alineades. Un cop en primera persona, la impressió és nefasta.

La lluna plena, amiga de la freda nit, disposa un joc de color i ombres damunt les tombes. Els arbres, pelats, mostren desolació. El silenci dels morts deixa transcorre el vent que agita algunes de les branques resseques. Entre paraules desitjant descans i benestar en el més enllà inscrites a les làpides, flors violetes, roges i negres mostren l'única esperança de vida contrastant amb la vegetació morta dels voltants. Herba fosca, no només per l'obscuritat de la nit, sinó per una tristesa viscuda. Nínxols oberts i profanats, paraules i símbols satànics coronen l'acció anticrist portada a terme allà.

Al fons del cementiri, s'aixeca la inesperada presència d'una estàtua de quasi dos metres d'alçada d'un personatge vestit de militar, segurament important en el passat històric.
A la part est, on ni tan sols hi arriba la llum lunar, apartada de tot, com si estigués allà de casualitat, es troba el que va ser una esplendorosa font de pedra que, amb els pas dels anys descuidant-la, ara és tan sols un monument a la decadència, plena de teranyines i amb restes d'aigua verdosa.


(2007)