semblava tan bon xiquet...!

Somia el crim perfecte.
Els seus ulls són llanternes
de policia.
Una navalla parteix el dia
en dos, buscant un bon tall
en la jugular.
El ganivet desgastat es baralla
amb una poma innocent.
Un fil de sang penja d'algú
coll avall.
Resa amb violència
per l'ànima de goma de la seva
víctima.
Ha desaparegut la mort,
algú se l'ha quedat...
la pateix, la plora i li porta
flors.

Il·lusos mortals,
no coneixen l'autèntic retrat
de l'assassí:

S'aixeca, s'afeita
amb navalla,
es renta les dents,
es vesteix, esmorza
cereals amb llet,
besa la dona i cadascun
dels seus fills,
s'acomiada del gos
que omple la cua
de somriures i...

marxa
cap a la seva feina quotidiana
del crim...

Un dia,
els diaris diran en la pàgina
set:
No és possible,
semblava tan bon xiquet...!