Sembla que tens paladar fi

Sembla que tens paladar fi, cosa de no dir,
virtuosa regalada.
Com tocar el violí a peülla calçada
i ssaborir la malsonant entrega
de minestra de despropòsits per instituir la brega,
la inducció al peatge inútil i al bes fútil provocador.
Descarregues captivant erecció,
indueixes nàusees navals de morruts silencis
i fas feina grossa no et pensis.
Corprens, invoques i idolatres
enlaires mirades de prec i jeus als estables
i entretant llòbrega com ningú
xarrupes el perdigó de l'ala de l'au a mitja volada
i t'agrada veure com cau.
Ets sencera i no mates encara,
la llepes com trofeu i escoltes xafardera
el sanglotar de la mort baldera tot humitejant l'orgull
de carronyera convertible a persona d'afany sensible.
Prediques fellonies a peu d'estimball,
pregues per la fragilitat i l'angunia
mentre precintes decisions de rancúnia.
I malgrat tot...et sents feble, conmuguda i agredida
peró mai vençuda, restes arrogant en la nau intimidant
amb la celebritat d'un almirall.