Segueixo somiant

Et pregunto cada matí qui ets?
et miro apassionada...
Els meus silencis em delaten,
les teves presses em maten.

Somio amb les teves fines mans,
les acaricio mentre dormo.
Hem perdut totes les sensacions
que un dia havíem de recuperar.

S'esvaeixen entre els xiuxiuejos
que s'escapen de la teva boca silenciosa,
dibuixant una realitat que reconec
ambigua en els teus llavis.

Els teus ulls callats i petits,
em diuen sense paraules que sí...
silencis, realitats descobertes
mentre la teva boca no diu res.

I jo entre tot aquest somni desperto
angoixada pels teus silencis,
per la nostra distància, per sentir-te
tant a prop meu i a la vegada tant lluny...

I jo desperta, vull tornar a dormir
per poder tornar a somiar amb les teves mans,
amb els teus llavis, ulls, somriures,
els teus silencis... somio amb tu....