segadors

La ràpida embranzida de foscor, llamps, trons, aigua i vent
enfurismat s'havia acabat. El cel havia quedat d'un color blau clar, clapejat de núvols blancs esfilagarsats.
- Podem tornar-hi -Va respirar l'aire net de la tempesta. Va girar-se per mirar els seus companys que s'arrupien sota la proa d'una gran roca gris que els havia servit d'aixopluc.
En Ponç Aubert era de Sant Grau, un poblet, situat rera el cingle d'en Palol a mitja muntanya dels Comuns. Anaven a Segar a Argelaguer i ell feia de cap de colla. De mitjana estatura, fort i morè. Del seu rostre estret li'n sortia una nas de bec d'aliga. Els seus cabells arrissats i negres no volien saber de barrets, ni gorres. Portava pantalons de vellut llis, camisa blau cel, amb botons de llautó i com els seus companys calçava espardenyes de sola de cànem i beta negra.
Van anar fent camí fins deixar enrera el poble de Tortellà, amb la seva església blanca de cimbori octogonal. Aviat davant els seus ulls es va estendre el mar ondulant de blats madurs del pla de Tapioles.
-Si que hi ha feina -les orenetes lliscaven davant els ulls d'en Ramon Roca, alt i prim, de mirada distreta. Feia de mosso a Sant Grau i ningú sabia d'on venia, però es sospitava que de la costa empordanesa. Sobre el cap portava una gorra de visera encerada de les que usaven els mariners.
-És per això que hem vingut -la Magdalena Illa va mirar els seus companys, com volent dir aquí ho teniu. Era una d'aquelles catalanes que, sempre, han traspuat serenitat i mala llet. El seu rostre ovalat de faccions suaus, començava a marcar els anys. Les seves formes havien perdut turgència, però conservaven unes bona figura que s'endevinava sota la faldilla gris i la brusa blava de mànigues bufades. El barret de palla, penjat a l'esquena, li esqueia molt bé. Portava els cabells recollits en un monyo negre, que desfet alliberaria una cabellera preciosa.
-Anem doncs cap a Bataié, que demà suarem la cansalada -l'home de la Magdalena, en Guillem Vila, era baix i ample. Tenia un coll gruixut que demostrava fortalesa. Sobre el cap rodó vermellós de faccions petites, portava una boina. Vestia pantalons de vellut apedaçats, portava armilla blava de traginer i una camisa blanca sense coll. Ell i la seva dona eren els masovers del Grauet, una casa que no donava per viure; per això el juny feien la sega i el setembre les veremes.
-Bona gent. Segadors -va cridar en Ponç Aubert, mentre els gossos bordaven sense malícia al seu voltant. Va sortir en Joan Coma, el masover de la casa, alt, cara vermell, de cabell castany clar.
-Sou de Sant Grau, ja us conec del mercat de Tortellà -es va ficar la mà a la butxaca.- Quant cobreu ?
-Vuit pessetes els homes i sis la dona més el menjar i el beure -va contestar en Ponç, mentre donava una mirada general a l'era; com volent dir ho pots pagar de sobres.
-Ja m'està bé. Us ajudarà el jovent de la casa i la meva dona. Ara us acompanyaré al graner, on dormireu bé. Els segadors van seguir-lo. Els va obrir la porta i els va ensenyar les flassades, on es van ajeure per descansar de la caminada.
-Demà quan acabi aniré a la gorga a nedar -va dir en Ponç -aqui hi ha una gorga molt grossa, on es veu que fa temps van trobar Sant Damas.
-Si puc t'hi acompanyaré. No serà el mar, però, anirà bé per refrescar-se -se'l va mirar en Ramon.
La Magdalena es va deslligar el monyo i va fer boleiar la seva cabellera negra que li arribava fins als muscles. Després es va descordar la brusa i es va estirar al costat del seu home. Mentre s'ajeia va adonar-se que en Ramon la mirava. Els dos parells d'ulls van creuar-se, amb una espurna de desig.
En Ponç se'n va adonar.
-Es una donassa, però val més que l'oblidis. En Guillem és un home gelós i de molta mala bava. Sap que disposa d'una femella que no està en proporció amb ell i està disposat a defensar-la amb ganivet. És un element perillós d'aquells que insisteixen fins que aconsegueixen el que volen. Se la va endur amb divuit anys; una nena. Ell ja en tenia trenta de fets. Ningú sap com s'ho va fer per convencer-la, però va ser per insistència. Com la serp fa caure l'ocell. Després una casa de mort i gana i els fills que, ara, els guarda la cunyada, la qual es fa córrer que també passa pel gall de la casa.
Per la finestra es veia brillar la lluna i se sentia una tortora boscana que murmurava.
-Dormim que la palla va cara -va dir en Ramon.
El cant del gall va despertar-los. Al cap de poc l'aire fresc del matí els omplia els pulmons. Els homes ajupits avançaven ,amb l'esclopet a la mà esquerra que els protegia, en empunyar els blats, contra el tall del volant. Menaven un rem molt ample, cada un una pórca (l'espai que en el sembrar va de rega a rega) de tres metres d'amplada. Rera les dones de la casa i la Magdalena feien les garves que podien. Per la seva part el masover amb la forca omplia un carro.
Van dinar a l'ombra d'un marge. Van menjar sopa d'all, ous i rostes de cansalada, un tupí de vi i aigua fresca. La suor els havia amarat les camises i aixecaven els cantirs de terrissa, traguejant fins ennoagar-se. La suor i l'aigua delataven les formes de la Magdalena i de les noies de la casa. En Ramon no li podia treure els ulls de sobre.
-Està casada. No te la miris tant home que no la tastaràs. Ja n'hi ha de solteres -en Guillem es va mirar les dues noies de la casa, que devien tenir poc més de catorze anys. En Ramon va fer com el que no sent res, però va deixar de mirar-la.
Al capvespre al plegar la suor els feia bromera.
-Anem cap a la gorga i demà nous -va dir en Ponç. - Vens tu Guillem ?
-Jo no em rentaré en tota la sega, ja sabeu que porta malalties. Després llençaré la camisa, com és costum.
En sentir les passes que venien pel corriol, els conills es van endinsar en el bardissar. Els dos homes es van despullar i es van llençar a l'aigua. Van xipollejar, van travessar la gorga i després es van assecar sota un lledoner.
-Has vist la Magdalena, amarada de suor -va dir amb veu ronca en Ramon.
-T''he avisat que no t'hi fixis. No vull problemes en una colla tant petita; només som una colla d'ajut a les masies petites i només que agafem una mica de mala fama acabarem la feina; ningú ens voldrà.
-Calla que sento passes.
Les passes es van aturar i es va sentir l'aigua xipollejar. La Magdalena amb el peus dins l'aigua es refrescava. Tenia els muscles nus i la faldilla aixecada per sobre el genoll. Els dos homes van contemplar en silenci l'espectacle. Després de les ablucions la dona va marxar.
Tot dos van tornar en silenci a la masia. Es van asseure al costat del paller. No deien res miraven la lluna i la immensitat estelada. Una alenada d'aire fresc els va fer respirar més profundament.
-És marinada -va dir en Ramon
-Heu vist la dona ? -va aparèixer en Guillem, seriós, preocupat.
Llavors la claror de la lluna va enllumenar la figura femenina que caminant cadenciosament entrava a l'era. La cintura estreta, els malucs amples, els pits arrapats per la marinada. Era la imatge de la lascivia, l'eterna imatge femenina i llatina.
En Guillem va olorar que l'acre olor dels suor havia desaparegut dels cossos que tenia al davant. Va veure la mirada que els dos homes asseguts dirigien a la femella.
-Heu anat al riu, us heu rentat, heu trait la tradició dels segadors. L'heu vista despullada. Ho pagareu.
-Res d'això, res d'això ! tu t'ho fas i ho desfàs tot -Li va cridar en Ponç. No va tindre temps de dir res més el fort cop a la cara el va estarrossar contra el paller. En Ramon es va aixecar i va intentar marxar. L'acer va brillar a la nit. La Magdalena corria cap a ells xisclant espaordida. Sorprenentment en Ramon es va girar i va colpejar l'estómac d'en Guillem, un cop i un altre. En Guillem va caure d'esquenes amb els braços oberts, el ganivet li va caure. Va sentir una cosa que el travessava. En Ramon havia deixat la forca ran de paller, dreta, s'aguantava pel mànec. Va entrar-li per l'esquena i li va travessar el cor.
-El soterrarem fora de l'era al costat del bosc. Direm que se n'ha anat i farem com si res -va dir en Ponç, si no ens acusaran d'assassinat. Entre tots tres el van traginar fins al costat d'un freixe. Allí van soterrar-lo. L'endemà la sega va continuar. A la nit en Ramon es va apropar a la Magdalena i van dormir junts.
En Joan es va malfiar d'una desaparició tant sobtada. El que el va sobresaltar més va ser una taca de sang al costat del paller. Quan va veure la terra regirada al costat del freixe va decidir donar-ne part. La guàrdia Civil de Tortellà va trobar el cos d'en Guillem i el va traslladar a Olot per l'autòpsia. La Magdalena, en Ramon i en Ponç van ésser detinguts i procesats per assassinat. La Magdalena va ésser condemnada a set d'anys de presó a complir a Barcelona, en Ramon va ésser comdemnat a deu anys de treballs forçats al penal de Melilla i en Ponç gràcies al testimoni dels dos companys i a la història que el jutge tot sol es va fer va ser absolt. Va tornar a Sant Grau però no va fer més de cap de colla.