Secrets

Un relat de: Trossets del que penso
Complicat de definir
el que és difícil de dir,
per la meva boca
ara mateix.
Prefereixo no pensar
i seguir,
el que l'instint em va mostrant.
Guiar-me per la flaire
del desig creat per tu,
és com un perfum
que està per descobrir.
I decideixo deixar-me perdre
per aquest instint fatal.
Un secret t'explicaré,
però no el diguis a ningú.
L'aire que respiro,
és el que em dones tu.
Però ja ho comences a intuir.
Les pistes que et deixo
t'ho han deixat ben clar.
Els secrets deixen de ser-ho
quan es comencen a explicar.
Sols hi ha un problema.
Si ho escric,
deixarà de ser secret.
Que importa...
si ja no els vull amagar.
El món ha de saber
que tot el que tinc,
són els somnis guardats,
d'allò que tu has creat
en un moment de plaer.

Comentaris

  • Trossets del que sento[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2011 | Valoració: 10

    Hi ha molts trossets de sentiments, pensaments i observacions que només tu saps. Només l'altra persona te'ls haurà mostrat, però tu seràs qui els haurà gaudit. Obre la finestra,deixa que corri l'aire i expandeix els sentits que això et comporti, tan dolçament com les paraules que has utilitzat en aquest poema. Ell és el secret, tu ets l'afortunada. No et preocupis per destapar-los. Els bons vins del Montsant s'han de beure acompanyat, d'un somriure, una cançó un braç enlaire i l'ànima que tu desitgis. Felicitats per fer-me passar una bona estona llegint. Una abraçada.
    aleix