Saps què voldria?

Un relat de: JOSEFINA

Voldria sortir al balcó, mirar al carrer i veuret. Amb el cap una mica tombat mirant amunt.Voldria dedicar-te un somriure de benvinguda i voldria que tú em somriguesis també. Voldria veure com t'acostes a la porta i jo corro per obrir-te des de diins. Voldria escoltar les teves passes pujant per les escales...
Tancaria els ulls, escoltant el batec del cor que s'accelera mentre neguiteja pel que tardes en entrar, i quan la porta grinyola i s'obre, deixant-te el pas franc, encara creix el seu batec, fins eixordar-me.
És aleshores quan estiro els braços i t'abraço, tendrament, gaudint del moment present, omplint-me de records per quan no hi siguis.
Puc notar la teva pell arran la meva, puc sentir el teu desig barrejant-se amb el meu, puc una vegada més moixar-te els cabells suaument, lliscant els meus dits ...
Compartim la música de fons, que ens convida a ballar, i ho fem, sense pressa, gronxant-nos l'un a l'altre. Puc notar la olor del teu perfum. Notes el meu?
Les espelmes il.luminen l'estança, de forma ben especial, és una il.luminació gairebé teatral, amb ombres als racons, i ombres xineses a les parets , fins i tot al sostre...
Unes copes, una ampolla de cava, unes paraules en veu baixa, unes mans unides, una estona única , curta, una estona que no es repetirà fins d'aqui molts dies... tal vegada un mes.
Quan l'hora de dir-se adéu arriva, molt més ràpida del que voldriem, el cor torna a bategar, però el batec aquesta vegada no te el mateix ritme és menys alegre, sense arrivar a ésser trist, i és així com tornem a la porta, com et veig baixar escales avall, però mirant amunt i corro al balcó per seguir-te amb la mirada fins que et gires i mous la ma... en un adéu que és un a reveure.

Comentaris

  • el pèndol de les emocions[Ofensiu]
    Avet_blau | 28-05-2007 | Valoració: 10

    El pendol de les emocions
    que van i venen
    desig, passió , intensitat
    i despres:
    reflexió, repos, somni.
    ens movem entre sentiments,
    que pujen i baixen:
    si no, no recordariem amb joia,
    els moments mes sublims;
    no recordariem amb tristor,
    les penes mes amargues.

    Es el ritme de la vida,
    el que ens marca el cor.
    Avet_blau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

119081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).