Cercador
SANTUARI DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC A PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’explicava la Maria de Sant Joan de Palamós, en relació al Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, algunes anècdotes relatives a mossèn Josep Plaja i Mateu, rector de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, i lluitador fins al darrer alè, per la recuperació de l’accés i la recuperació del culte, en el ‘seu’ santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, del que en va ser en vida ànima veritable.

L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675).
L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758.
Els frescos són de Francesc Viladesall (1868).
El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla.
L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte.
L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes.
L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre.
Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble.
El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic.
L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal.
L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys.
Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre.
La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.

Darrera de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta allindada (llinda amb data de 1758) sobre la qual hi ha un rosetó. La cobert és a dues vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada.

El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.
Ens agradarà afegir un exemplar dels Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bell-lloc , sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675).
L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758.
Els frescos són de Francesc Viladesall (1868).
El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla.
L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte.
L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes.
L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre.
Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble.
El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic.
L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal.
L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys.
Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre.
La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.
Darrera de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta allindada (llinda amb data de 1758) sobre la qual hi ha un rosetó. La cobert és a dues vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada.

El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.
Ens agradarà afegir un exemplar dels Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bell-lloc , sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor

6808 Relats
1084 Comentaris
5130055 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- RECORDS EN GRIS
- DESSALADORES. PODEN SER UNA SOLUCIÓ PER COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC?.
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DE SANT JOSEP. GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA
- IN MEMORIAM. FÀBRICA J & M DURAN S.A. TERRASSA
- BÓIXOLS. ABELLÀ DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ
- CATALANS QUE CAL REHABILITAR. BARTOMEU AGUSTI VERGÈS. AUTOR DE LA CASA DELS NASSOS D’OLOT, SEU DE LA DELEGACIÓ DEL C.O.A.C GARROTXA-RIPOLLÈS.
- TORRE DE CAN TORRENT DE MAR. SANTA SUSSANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. EL PONT DE SUSQUEDA. LA SELVA
- DEIXAR MORIR O EL MÈTODE ERDOGAN.
- ELS EFECTES DE LA QUIMIOTERÀPIA
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS SOBIRÀ
- SANT BALDIRI DE TABALLERA/TAVELLERA. PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRA.
- LA SANITAT PÚBLICA ESTÀ EN ALMONEDA.
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA