Cercador
SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LA PIETAT. SANT LLORENÇ DE MORUNYS. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’anomena’t en algun temps, santuari de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys; és un edifici d’estil gòtic , de reduïdes dimensions, que constava en els seus inicis d'una sola nau amb dos trams a més d'un porxo.
Posteriorment a la seva construcció, que situem al segle XV, el santuari del que - ultra el fet ‘ dissortadament normal’ de trobar-se tancat, i ens comenten que de fa anys - , ha sofert notables modificacions. No podem estar-nos de posar blanc sobre negre, que malgrat la nostra llarguíssima experiència, ens meravella la quasi absoluta absència de dades pel que fa als segles XVI A XIX.
En la primera informació que trobàvem, s’esmenta que a mitjans segle XIX, el porxo fou tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau.
Als quatre ambients de l'interior hi ha voltes de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Llevat dels nervis de pedra, tot el parament és enguixat. La il•luminació de l'espai sencer procedeix d'un ull de bou del mur que avui tanca l'antic porxo i d'una petita finestra de la capella lateral. La façana, i amb ella el campanar de cadireta, correspon a una restauració del 1909.
En que més en dol però, és no poder veure el retaule gòtic de la Pietat, obra de l’any 1480. Es tracta d'un conjunt amb tres carrers, el central més ample, i una predel•la•la de cinc compartiments. La taula central inclou la Pietat, amb les imatges dels donants, i al damunt, on és habitual, el Calvari. Francesc Solius (pintor de Banyoles) utilitzà en aquesta ocasió models característics del gòtic flamenc propers a l'art d'Huguet i de Pedro García de Benavarre.
Ens agradaria completar aquesta petita nota amb una imatge d’aquest retaule; també aclarir a qui pertanyen les armes que adornen la porta, i per descomptat si els tingué en algun moment de la seva història, incorporar el goigs d’aquest Santuari. Agrairem la tramesa a l’email coneixercatalunya.gmail.com
Posteriorment a la seva construcció, que situem al segle XV, el santuari del que - ultra el fet ‘ dissortadament normal’ de trobar-se tancat, i ens comenten que de fa anys - , ha sofert notables modificacions. No podem estar-nos de posar blanc sobre negre, que malgrat la nostra llarguíssima experiència, ens meravella la quasi absoluta absència de dades pel que fa als segles XVI A XIX.
En la primera informació que trobàvem, s’esmenta que a mitjans segle XIX, el porxo fou tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau.
Als quatre ambients de l'interior hi ha voltes de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Llevat dels nervis de pedra, tot el parament és enguixat. La il•luminació de l'espai sencer procedeix d'un ull de bou del mur que avui tanca l'antic porxo i d'una petita finestra de la capella lateral. La façana, i amb ella el campanar de cadireta, correspon a una restauració del 1909.
En que més en dol però, és no poder veure el retaule gòtic de la Pietat, obra de l’any 1480. Es tracta d'un conjunt amb tres carrers, el central més ample, i una predel•la•la de cinc compartiments. La taula central inclou la Pietat, amb les imatges dels donants, i al damunt, on és habitual, el Calvari. Francesc Solius (pintor de Banyoles) utilitzà en aquesta ocasió models característics del gòtic flamenc propers a l'art d'Huguet i de Pedro García de Benavarre.
Ens agradaria completar aquesta petita nota amb una imatge d’aquest retaule; també aclarir a qui pertanyen les armes que adornen la porta, i per descomptat si els tingué en algun moment de la seva història, incorporar el goigs d’aquest Santuari. Agrairem la tramesa a l’email coneixercatalunya.gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.