Cercador
SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE BASTANIST (BAIXA CERDANYA)
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, ens envien una crònica del Santuari de Nostra Senyora de Bastanist, situat dins al terme de Montellà i Martinet, al peu de la majestuosa serra del Cadí.
La llegenda que explica com va ser trobada aquesta imatge, de la Verge, sota d'un boix per un pastoret de Víllec,. en el prat de Bastanist sota el Cadí , situa aquest fet sobre l'any 1109; això ens permet parlar més de verge retrobada, desprès de la retirada dels sarrains d’aquestes valls.
En el mateix lloc on el nen de cal Pallarès de Villec, va trobar la imatge de la Verge, diu la tradició que es va aixecar el santuari, enmig de prats on les xicoires floreixen en arribar la primavera i on s’emmiralla l’altiu Cadí, i on des d’aleshores es venera la imatge que es coneix com la Mare de Déu de Bastanist. S’afegeix encara que una inusual nevada en ple estiu sobre el lloc, va ser interpretat com indicació celestial que aquest era l’indret on la Verge volia que s’edifiqués el seu santuari.
Més enllà d’aquesta bonica llegenda, hom estima com molt probable que el seu origen es trobi en una capella annexa a un hospital de pelegrins i/o hospici, situat a les rutes que travessaven antigament el Cadí. (Potser Nostra Senyora del Boix)
S’esmenta amb l’actual denominació, l’any 1322 , en uns documents de deixes i donacions.
De l'original del segle XI es conserven la paret nord de la nau i l'absis, aquest, però, queda ocult després del retaule de l'altar major.
A la llinda de la porta hi ha escrita la data de 1704 que respon a una reestructuració.
Va ser saquejada pels francesos el 1790 i 1808. Les diferents reformes n'han desfigurat l'origen romànic.
L’última reforma va ser l’any 1949, on es va posar al descobert la primitiva construcció romànica. Actualment adossada a la casa de colònies es fa difícil veure la seva edificació.
La Verge primitiva va ser cremada durant la guerra Civil espanyola l’any 1936. Actualment es venera una reproducció de l'anterior talla policromada. Segons arxius fotogràfics la Mare de Déu seu en Majestat en un setial. Els quatre muntants són de secció cilíndrica i ornats amb motllures. La cara de la Verge que té la mirada fixa és d’una bellesa real. Porta posada sobre el vel de plecs curosament tubulats una corona molt bonica, cada motiu ornamental de la qual conte 5 fulles. Posa la mà sobre el braç del Nen Jesús assegut enmig de la falda.
L’Infant també porta corona que deixa veure algun manyoc de cabell. Amb la mà esquerra aguanta el llibre de les Escriptures tancat i posat damunt el genoll, mentre que amb la mà dreta beneeix.
Els goigs de Nostra Senyora de Bastanist que trobareu en aquest enllaç: http://1.bp.blogspot.com/_LOtXgLMljc/ScuScSSS3yI/AAAAAAAAFtM/zHOo9YMdtpg/s1600-h/Bastanist-goigs.jpg Donen mostra palesa de les bondats que reben els que s’arriben amb devoció fins aquest Santuari romànic, aixecat a 1.250 metres d’altitud, al vessant nord del Cadí , dins del municipi de Montellà i Martinet , a la subcomarca del Baridà , en terres de la Baixa Cerdanya.
La llegenda que explica com va ser trobada aquesta imatge, de la Verge, sota d'un boix per un pastoret de Víllec,. en el prat de Bastanist sota el Cadí , situa aquest fet sobre l'any 1109; això ens permet parlar més de verge retrobada, desprès de la retirada dels sarrains d’aquestes valls.
En el mateix lloc on el nen de cal Pallarès de Villec, va trobar la imatge de la Verge, diu la tradició que es va aixecar el santuari, enmig de prats on les xicoires floreixen en arribar la primavera i on s’emmiralla l’altiu Cadí, i on des d’aleshores es venera la imatge que es coneix com la Mare de Déu de Bastanist. S’afegeix encara que una inusual nevada en ple estiu sobre el lloc, va ser interpretat com indicació celestial que aquest era l’indret on la Verge volia que s’edifiqués el seu santuari.
Més enllà d’aquesta bonica llegenda, hom estima com molt probable que el seu origen es trobi en una capella annexa a un hospital de pelegrins i/o hospici, situat a les rutes que travessaven antigament el Cadí. (Potser Nostra Senyora del Boix)
S’esmenta amb l’actual denominació, l’any 1322 , en uns documents de deixes i donacions.
De l'original del segle XI es conserven la paret nord de la nau i l'absis, aquest, però, queda ocult després del retaule de l'altar major.
A la llinda de la porta hi ha escrita la data de 1704 que respon a una reestructuració.
Va ser saquejada pels francesos el 1790 i 1808. Les diferents reformes n'han desfigurat l'origen romànic.
L’última reforma va ser l’any 1949, on es va posar al descobert la primitiva construcció romànica. Actualment adossada a la casa de colònies es fa difícil veure la seva edificació.
La Verge primitiva va ser cremada durant la guerra Civil espanyola l’any 1936. Actualment es venera una reproducció de l'anterior talla policromada. Segons arxius fotogràfics la Mare de Déu seu en Majestat en un setial. Els quatre muntants són de secció cilíndrica i ornats amb motllures. La cara de la Verge que té la mirada fixa és d’una bellesa real. Porta posada sobre el vel de plecs curosament tubulats una corona molt bonica, cada motiu ornamental de la qual conte 5 fulles. Posa la mà sobre el braç del Nen Jesús assegut enmig de la falda.
L’Infant també porta corona que deixa veure algun manyoc de cabell. Amb la mà esquerra aguanta el llibre de les Escriptures tancat i posat damunt el genoll, mentre que amb la mà dreta beneeix.
Els goigs de Nostra Senyora de Bastanist que trobareu en aquest enllaç: http://1.bp.blogspot.com/_LOtXgLMljc/ScuScSSS3yI/AAAAAAAAFtM/zHOo9YMdtpg/s1600-h/Bastanist-goigs.jpg Donen mostra palesa de les bondats que reben els que s’arriben amb devoció fins aquest Santuari romànic, aixecat a 1.250 metres d’altitud, al vessant nord del Cadí , dins del municipi de Montellà i Martinet , a la subcomarca del Baridà , en terres de la Baixa Cerdanya.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.