SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE QUADRES. ISÒVOL. LA CERDANYA JUSSANA

Rebia unes magnifiques imatges de la sortida per les terres d’Isòvol, que feien suara el Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa; l’indret fins al 1716 va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. D'aleshores ençà és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà. El terme comprèn els pobles d'Isòvol, All i Olopte, les cases del Raval d'Olopte i el despoblat d'Alf.

Depenen de la parròquia d'All, vora el Segre, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Quadres, del que ens expliquen :

És una església d'una nau, amb absis semicircular, en què conviuen construccions de diferents èpoques. La nau és capiample i resulta curta per l'amplada que té. El parament exterior de les parets és de carreus regulars, ben treballats, de dimensions mitjanes, propi del segle XII, amb una finestra de doble esqueixada i arc monolític al començament de la nau. Aquest tipus de construcció comença sobre un sòcol de dues o tres filades de grans carreus quasi quadrats, possiblement part d'una construcció bastant més antiga, i arriba fins a l'arrencada de la volta de pedra, marcada per una corniseta llisa que corre a tot el volt, aproximadament a un metre sobre el paviment, que indica com amb el temps, ja sigui per les riuades del riu Segre veí o per les arrossegalles del torrent d'All, el nivell dels terrenys circumdants va anar pujant, deixant cada cop més enfonsada l'església, fins que hom optà per aixecar-ne una de nova sobre els murs de la vella. Els carreus del sòcol varen ser posats de manifest per unes excavacions de fa pocs anys.




Això va passar abans del 1698, que és la data gravada a la clau de l'arc de la porta actual. L'església nova la varen fer d'estil barroc amb pilastres, arcs de mig punt, motllures i frisos de gruix, amb volta de maó prim sota encavallades de fusta. És de creure que amb l'experiència del passat el nou temple fou construït amb el pis més elevat que el terra del voltant. Això no obstant, avui en dia cal baixar uns graons per entrar-hi.




L'absis és d'un gran diàmetre i fàbrica més rústega, composta de carreuons desbastats i disposats en filades horitzontals d'altures variables, sense el sòcol de carreus grans, quedant l'ampit d'una i altra arran mateix del terrenys de fora.

El recinte del santuari tenia una portalada ornamentada amb motius escultòrics molt semblants als de la porta de l'església de Ger, que és del 1740. A l'últim quart del segle XX la portalada va ser adquirida per un particular i traslladada a Ventajola.

El santuari era molt freqüentat abans de la construcció de la carretera actual (en època medieval acollia pelegrins i caminants); el 1936 va ser incendiat i d'aleshores ençà restà i sense culte regular; recentment s'hi han portat a terme obres de restauració i s'hi fa un aplec el segon diumenge de setembre.