Santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia de Sagàs

Se'l coneix com Santuari de La Guàrdia, pertany actualment al terme de Sagàs [ Berguedà ], comparteix però ,una part de les seves terres, juntament amb les del terme de Santa Maria de Merlès amb la comarca del Lluçanès.

El topònim Guàrdia, o La Guàrdia es força comú, tant en terres catalanes, com en les de la resta de la Península Ibèrica, i el seu significat esta clar per a tothom. Som sempre llocs que exerciren en algun moment aquesta funció entre defensiva i ofensiva, que suposa estar a l'aguait dels possibles moviments de persones potencialment hostils. En aquest cas concret el lloc era una avançada de les terres de l'altiplà, i vetllava els moviments que en un sentit o altre es produïen prop del curs del Llobregat.

Situat al nucli de la Guàrdia de Sagàs, es troba en un cim de la serra de Biure, a 630 metres d'alçada. Ofereix unes àmplies panoràmiques del Berguedà.

En el període 1936-1939 els edificis foren objecte d'actes vandàlics, entre els que la destrucció de la Capella dita de la Troballa, on es venerava una imatge romànica dels segles XVIII-XIV, adquiriren una dramàtica importància. Costa acceptar la destrucció gratuïta i absolutament innecessària del patrimoni col·lectiu del poble català; fins i tot - com en aquest cas - quan justament invocant la llibertat d'aquest poble es dugué a terme aquest acte d'extrema estupidesa !

El nou edifici del santuari, refet desprès de "la contienda " dona aixopluc a la nova imatge de la Mare de Déu de la Guàrdia. Còpia fidel de l' exemplar original que era de fusta policromada de finals del segle XIII o començaments del XIV, i que encara conservava trets romànics.

Actualment s'aixequen en aquella elevació del terreny, la refeta Capella dita de la Troballa, un comunidor , i el cementiri on troben l'etern repòs les despulles dels que viuen en els disseminats agrícoles de Biure i Vallderiola. Les estacions del Via-crucis situades a l'exterior i en els límits de la planícia, doten al lloc d'una especial atmosfera de gravetat i solemnitat.

Ens agradaria conèixer una mica més la historia de l'indret; l'enciclopèdia de Barcelona [ mal dita enciclopèdia Catalana ] no en diu gaire res; tampoc i contra la falsa percepció que per internet hom troba de tot, hi ha a la xarxa [ almenys no he sabut trobar-ho] cap informació de rellevància.

Segur que hi ha algun estalvi, en concentrar més i més termes i municipis sota una única administració , coneixen però el "bestiar" que ens administra, tinc per cert que en aquesta qüestió els estalvis a més de les estovalles, comencen a menjar-se la taula mateixa.

Que la Mare de Deu de la Guàrdia vetlli des del seu antic Santuari per aquest pobre país nostre !!!!
Amen !
© Antonio Mora Vergés