SANTA ROSA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de Santa Rosa de Llafranc, de la que trobava a la pàgina 267 de :

http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

És un edifici de tres naus, capçalera poligonal, no orientada a llevant. Campanar de planta quadrada amb pis d’arcs de mig punt. Coberta amb voltes; posseeix un cor. És el fruit d’ampliacions de la capella inicial d’una sola nau, a la qual s’afegiren les col•laterals i l’actual cloquer. A la façana es manté l’estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L’edifici exteriorment és remolinat i encalcinat.



El presbiteri és decorat amb pintures al fresc , obra de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) ) de l’any 1945, al•lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’Infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.

Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l’acròpoli i una zona cementirial del poblat d’època romana.

Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.

La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897, no trobava les dades del mestre d’obres, que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra. De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 58), executades per Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ídem, 1981 ).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.