Santa Maria Savall

Conjunt de runes de l'església i petit convent , que trobem a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de Sauva Negra. Actualment sota les runes s'ha construït una resclosa.

L'any 1.121 apareix anomenada com Santa Maria de Sauva Negra, això confirma l'antiguitat quan al topònim que designa aquesta singular fageda, que sens dubte ocupava aleshores una major extensió.

Hi ha constància escrita de l'ampliació entre 1.218 i 1.236 d'un atri o segona nau, per compte dels senyors de Cassoles; en el lloc s'instal·larà una petita comunitat de donades *.
* Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs.
L'experiència monacal no reïxi per gaire temps.

El lloc depenia de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra, que n'és encara l'indret habitat més proper. Actualment pertany al terme municipal de Balenyà [ Osona ], malgrat tenir l'accés més habitual des de Centelles.

Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al segle XIX.

L'inici de les activitats manufactureres i més tard industrials, provocà l'abandó progressiu de la contrada i del treball agrícola. La sobre explotació dels aqüífers com a conseqüència directa d'aquesta industrialització, feta - avui en tenim proves evidents - amb criteris de màxim benefici i sense cap respecte al medi ambient, ha comportat fins i tot riscos evidents per a la continuïtat de la vida humana en l'altiplà del Moianès.

Avui l'indret està dins d'un projecte d'urbanització que tindrà dissortadament, sense cap dubte, una revifada amb el projectat traçat de la C-58 [ la carretera de l'especulació ] que comunicarà Sant Feliu de Codines i Centelles. Recollir imatges de les actuals ruïnes ha esdevingut una tasca urgent, essencial i bàsica per conservar si més no, el record històric.

La pregunta amic lector, més enllà de recollir - com fem - els darrers vestigis de la presència humana, en alguns indrets del principat; És : Que podem fer per evitar-ho ?

Sou pregats d'enviar les vostres respostes - si en trobeu alguna - a amora@moianes.net o directament al Parlament de Catalunya, quina tasca hauria de ser - segons les lleis - vetllar justament per aquest país, que altrament els assigna uns emoluments exagerats per la mitjana de la població.

Com sempre, que Déu salvi la nostra Catalunya, fins dels seus propis fills !

© Antonio Mora Vergés