SANTA MARIA LA MAJOR DE MASSALIÓ. EL MATARRANYA. TEROL

Santa Maria la Major, es localitza a la part alta de la localitat de Massalió, dins del que va ser l'antic recinte fortificat de la vila, al seu costat hi havia en època medieval un castell-palau, del qual es conserva una torrassa adossada a l'absis de l'església.



L'edifici presenta diverses fases constructives. En una primera fase, durant el segle XIV, es va construir una església gòtica en estil llevantí de nau única de tres trams separats per arcs apuntats i coberts amb voltes de creueria senzilla acabada en absis poligonal amb volta nervada.

A aquest nucli original es van afegir al segle XVI un cor alt i una nova portada tardorrenacentista rematada amb una monumental espadanya, portada que envaeix en part el gran òcul gòtic de la façana occidental. Més tard, al segle XVII, es van afegir a la nau única vuit capelles laterals comunicades entre si a manera de naus laterals (la majoria d'elles cobertes amb cúpules decorades) i una sagristia. Finalment, al segle XVIII, es va remodelar el cor alt.

La seva fàbrica és de carreu ben treballat, que interiorment ha perdut tot el seu revestiment, i exteriorment conforma un rotund volum, ocult en el front oriental per la torrassa esmentada i la interessant casa parroquial que té adossada.



Actualment es tracta d'una església de tres naus de tres trams i capçalera poligonal. La nau central i la capçalera són gòtiques i es cobreixen amb volta de creueria senzilla. Les naus laterals es cobreixen amb cúpules sobre petxines, decorades amb estucs i esgrafiats d'època barroca. Al costat de la capçalera apareix una torrassa de caràcter defensiu gòtic.

La façana occidental presenta una rosassa que ha perdut la traceria interior i al seu damunt apareix una cornisa de permòdols. Culmina el conjunt una espadanya de tres files d'obertures de mig punt i coronada per frontó.

La Cesca Calaf Soler publicava la fotografia del interior, i per la façana agafàvem una imatge ‎d’Enfo.