SANTA MARIA DEL CASTELL DE GÓSOL. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. LLEIDA

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats, el Joan Vilardell Illa i l’Antonio Mora Vergés, anàvem a visitar l’antiga Vila de Gósol, vegeu la corona del seus escut : http://es.wikipedia.org/wiki/Her%C3%A1ldica_municipal_de_L%C3%A9rida

feia pocs dies que també la Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, havien estat en el mateix lloc, i un xic més de temps, l’any 1.919 el Josep Salvany, que retratava el turó de forma bucòlica



Em de donar una mirada als vells fogatjaments per entendre el perquè del títol de Vila ; en el 1370, tot hi haver sofert l'epidèmia de la Pesta Negra, la població (gosolans) figurava amb 56 focs, d'ençà però del segle XIV la població no progressà gaire (el fogatjament del 1553 donava 55 focs), i després de les pestes i els conflictes del segle XVII, Gósol experimentà un cert increment de població i arribà als 373 h, el segle XVIII aquest augment demogràfic es mantingué, ja que el 1787 la població era de 410 persones.

En el camí de pujada, just al límit de l’ermita del roser, son ha visibles les primeres ruïnes de l'antic castell de Gósol , que ens permeten veure l'estructura d'un típic poble de muntanya del segle XIII: els carrers, les cases i part de la muralla, que encara es conserva dreta..



La desolació és extrema, i pensem que possiblement té com a causa, el fet que un cop presa la decisió de baixar al pla, el turó va ser espoliar per aixecar els nous edificis.


Corprèn – fins pel que estem ‘ acostumats’ a veure ruïnes, l’estat de l’església que s’endevina de grans dimensions i que tenia una sola nau, curiosament orientada al NE i la façana al SE, sense absis i coberta amb volta de mig punt, molt austera; i el cementiri annex on resten algunes creus i un rètol de record.




Al costat de la nau , s'alça – refet per acontentar els turistes - un robust campanar de torre, de planta quadrada, que va exercir primer com torre defensiva del castell, per ser posteriorment campanar de l'església, i actualment un privilegiat lloc de guaita d’aquestes terres del Berguedà Sobirà.





El Tomàs recollirà una munió d’imatges d’aquest turó desolat.

La imatge romànica de la Mare de Déu, està actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.



És una talla de fusta policromada que data del segle XII, i representa la Mare de Déu, asseguda en un tron i amb el fill a la falda.

Si es conserven els goigs a llaor d’aquesta advocació de la Mare de Déu, i els teniu i/o els trobeu, son pregats d’enviar-me’ls a l’email coneixercatalunya@gmail.com