Cercador
SANTA MARIA DE TALLÓ. ‘ LA CATEDRAL DE LA CERDANYA’.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomás Irigaray López i la Carmen Toledo Cañadas , refien el camí que el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, ens explicaven a l’enllaç : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/santuari-de-santa-maria-de-tallo-la.html
Ens expliquen que està certament fora de dubte, la justificació de la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’, que tradicionalment s’ha adjudicat a l’església.
El lloc de Talló és molt proper Bellver de Cerdanya, escassament 600 metres al sud d’aquesta Vila; l’església de Santa Maria, es troba en un indret enturonat, al peu de la carretera de Bellver; és de grans dimensions – d’aquí la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’ - , i presenta dues estructures diferenciades: l'absis (probablement del segle XI) i la nau, d'un moment posterior. La planta de l'església és trapezoïdal.
El temple l’any 1993 fou declarat bé d’interès cultural; d’aleshores ença s’han dut a terme cinc intervencions arqueològiques. No costa gaire imaginar-se l’estat d’abandó i incúria en que devia trobar-se anteriorment.
En les darreres intervencions s’han localitzat restes d’època romana, concretament quatre tombes al costat esquerre de l’absis, en les quals hi van aparèixer restes òssies i ceràmica grisa d’època tardoromana. Tot això ha dut a datar aquest jaciment en el segle III dC, malgrat que l’excavació de la zona ens confirma que seguí essent utilitzat com a lloc d’enterrament des de finals del segle V fins a inicis del segle VII, doncs s'ha localitzat una successió d'enterraments d'aquesta cronologia.
L’indret , amb la construcció de l’església de Santa Maria a partir del segle IX, s’ha mantingut – amb altibaixos , darrerament sobretot baixos - viu i actiu fins a l’actualitat ( com a cementiri de Bellver, amb una successió d'enterraments des del segle VII fins a època moderna, i lloc de culte temporal).
La troballa de monedes entre les estructures més antigues, han donat ales a la tesis que aquest jaciment fos un possible lloc de cobrament de drets de pas i de transport (els anomenats teloneum). D’aquí el topònim del lloc (Talló. Això explicaria també el paper d’aquest establiment durant el període alt-medieval, moment en que podria haver passat a ser el nucli de caire oficial del territori ceretà després de la davallada de Llívia com a centre polític, fiscal i administratiu (segle III dC).
La canònica de Santa Maria de Talló, és un edifici mil•lenari , exemple pales de l’austeritat benedictina ; de l’antiga església crida l’atenció el frontispici de grans dimensions, l’entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya al capdamunt. Les formes llombardes son molt simples i pràcticament no té cap tipus de decoració.
El Tomàs recollirà com sempre unes imatges excepcionals; ens animals pasturant lliurement, seran lògicament un objectiu de la seva màquina.
Ah, quina enveja, oi ?
Ens expliquen que està certament fora de dubte, la justificació de la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’, que tradicionalment s’ha adjudicat a l’església.
El lloc de Talló és molt proper Bellver de Cerdanya, escassament 600 metres al sud d’aquesta Vila; l’església de Santa Maria, es troba en un indret enturonat, al peu de la carretera de Bellver; és de grans dimensions – d’aquí la denominació ‘ Catedral de la Cerdanya’ - , i presenta dues estructures diferenciades: l'absis (probablement del segle XI) i la nau, d'un moment posterior. La planta de l'església és trapezoïdal.
El temple l’any 1993 fou declarat bé d’interès cultural; d’aleshores ença s’han dut a terme cinc intervencions arqueològiques. No costa gaire imaginar-se l’estat d’abandó i incúria en que devia trobar-se anteriorment.
En les darreres intervencions s’han localitzat restes d’època romana, concretament quatre tombes al costat esquerre de l’absis, en les quals hi van aparèixer restes òssies i ceràmica grisa d’època tardoromana. Tot això ha dut a datar aquest jaciment en el segle III dC, malgrat que l’excavació de la zona ens confirma que seguí essent utilitzat com a lloc d’enterrament des de finals del segle V fins a inicis del segle VII, doncs s'ha localitzat una successió d'enterraments d'aquesta cronologia.
L’indret , amb la construcció de l’església de Santa Maria a partir del segle IX, s’ha mantingut – amb altibaixos , darrerament sobretot baixos - viu i actiu fins a l’actualitat ( com a cementiri de Bellver, amb una successió d'enterraments des del segle VII fins a època moderna, i lloc de culte temporal).
La troballa de monedes entre les estructures més antigues, han donat ales a la tesis que aquest jaciment fos un possible lloc de cobrament de drets de pas i de transport (els anomenats teloneum). D’aquí el topònim del lloc (Talló. Això explicaria també el paper d’aquest establiment durant el període alt-medieval, moment en que podria haver passat a ser el nucli de caire oficial del territori ceretà després de la davallada de Llívia com a centre polític, fiscal i administratiu (segle III dC).
La canònica de Santa Maria de Talló, és un edifici mil•lenari , exemple pales de l’austeritat benedictina ; de l’antiga església crida l’atenció el frontispici de grans dimensions, l’entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou flanquejat per dues finestres i una petita espadanya al capdamunt. Les formes llombardes son molt simples i pràcticament no té cap tipus de decoració.
El Tomàs recollirà com sempre unes imatges excepcionals; ens animals pasturant lliurement, seran lògicament un objectiu de la seva màquina.
Ah, quina enveja, oi ?
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.