SANTA MARIA DE SENAN. ALS LIMITS DE LA CONCA DE BARBERÀ

M’arribava fins a Senan , població que geogràficament pertany a la comarca de les Garrigues, però que amb la divisió comarcal de 1936 va quedar integrada a la de la Conca de Barberà.

Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat.

El 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran del Monestir de Montserrat, va vendre el terreny a Arnau de Preixens, abat del monestir de Poblet; el domini del cenobi de la Conca de Barberà, sobre el poble . dit ara Senan - va finalitzar el 1811 després d'un decret emès per les Corts de Cadis.

En el document de compravenda es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no s’esmenta per a res l'existència de l'església de Santa Maria. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Quan a la descripció llegia : edifici d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església.




És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols.




En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col•locada a la manera isòdoms.




El campanar d’espadanya té una peculiar estructura que trobàvem també, a la Segarra, a l’ Urgell, i àdhuc en terres que pertanyen avui al Solsonès.