Cercador
SANTA MARIA DE PUIGPARDINES DE LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, visitaven aquest indret situat a Sant Privat d’en Bas, que conforma avui el terme municipal de la Vall d’en Bas
Del topònim seguint a Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) deduïm que en aquest indret possiblement hi havia un assentament humà que s’estendria per tota la Vall :
PARDINA f.
|| 1. Ruïnes d'un edifici, indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada (Coromines Card. 301).
Consta com a parròquia des de l'any 1060, més tard al 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtessa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu, poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines. L'any 1362, segons el llibre Verd de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI, l'any 1592 a convertir-se en una parròquia independent.
Fou famosa l'anomenada Confraria d'En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (segles XIII-XIV)
Amb els terratrèmols del segle XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada.
El temple fou modificat durant el segle XVIII, hi excel•lien unes extraordinàries pintures al fresc de Joan Carles Panyó i Figaró [Mataró, Maresme, 1755 — Olot, Garrotxa, 1840 ], que desapareixeran en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939
La descripció tècnica ens explica que Santa maria de Puigpardines , originàriament romànica, ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies. La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada. Hi ha una gran torre amb campanar.
Del topònim seguint a Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) deduïm que en aquest indret possiblement hi havia un assentament humà que s’estendria per tota la Vall :
PARDINA f.
|| 1. Ruïnes d'un edifici, indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada (Coromines Card. 301).
Consta com a parròquia des de l'any 1060, més tard al 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtessa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu, poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines. L'any 1362, segons el llibre Verd de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI, l'any 1592 a convertir-se en una parròquia independent.
Fou famosa l'anomenada Confraria d'En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (segles XIII-XIV)
Amb els terratrèmols del segle XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada.
El temple fou modificat durant el segle XVIII, hi excel•lien unes extraordinàries pintures al fresc de Joan Carles Panyó i Figaró [Mataró, Maresme, 1755 — Olot, Garrotxa, 1840 ], que desapareixeran en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939
La descripció tècnica ens explica que Santa maria de Puigpardines , originàriament romànica, ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies. La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada. Hi ha una gran torre amb campanar.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.