Cercador
SANTA MARIA DE PREIXANA.MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésVoltàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Montmajor que malgrat pertànyer a la comarca del Berguedà està literalment envoltat per les antigues parròquies de Pegueroles, Viladeny, Navès i Tentellatge , incloses a la comarca del Solsonès.
Cercàvem l’església dedicada a Santa Maria que durant algun temps va tenir la consideració de parròquia – de fet, s’aixeca encara al seu costat superior un petit cementiri - ; hi ha constància documental que a finals del segle XVI , era únicament sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona.
No hi ha cap evidència històrica de l’antiguitat d’aquesta advocació mariana; està documentat que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren l'any 1023 la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana.
A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell.
L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona
L’actual edifici fou aixecat al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685.
D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal.
La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central.
El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes.
L'interior – al que no podíem accedir - és segons ens expliquen, d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes.
Cercàvem l’església dedicada a Santa Maria que durant algun temps va tenir la consideració de parròquia – de fet, s’aixeca encara al seu costat superior un petit cementiri - ; hi ha constància documental que a finals del segle XVI , era únicament sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona.
No hi ha cap evidència històrica de l’antiguitat d’aquesta advocació mariana; està documentat que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren l'any 1023 la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana.
A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell.
L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona
L’actual edifici fou aixecat al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685.
D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal.
La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central.
El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes.
L'interior – al que no podíem accedir - és segons ens expliquen, d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.