Santa Maria de les esglésies de Navàs, la oblidada. Berguedà

Anàvem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Navàs, un xic desencisats, davant la més que minsa informació que la pàgina web de l’ajuntament de Navàs, aporta en relació a Santa Maria de les Esglésies :



Del segle XI ens ha arribat només el creuer nord amb decoració llombarda; la resta és del segle XVI.

Sobta aquest palès desinterès perquè en algun moment s’esmerçaven diners públics per arranjar l’edifici religiós; l’ajuntament posava el material i el Centre Excursionista els mitjans humans.

En saben més coses, i les farem arribar a la corporació local :

L'església de Santa Maria és esmentada ja el 983, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, això alhora que ens acredita la seva antiguitat, ens confirma l’existència d’un vincle amb aquest monestir.

L’any 1258 hi consta una comunitat de donades (*) sota la direcció de Sant Llorenç.

(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.

No sabem quina mena de regla seguia aquesta comunitat, pensem que la mateixa que Sant Llorenç que era una comunitat benedictina, en allò que era possible; tingué una vida breu , ja no existia l’any 1326.

El 1370 consta ja com a simple parròquia, sense comunitat.




En la nostra visita comprovàvem l’existència d’una amplia base rodona al costat de l’església, coincident possiblement en el seu temps, amb una absidiola també rodona clarament escapçada; no fora desassenyat pensar que com la propera de Sant Cugat del Racó – amb qui va tenir clares ‘ competències d’àmbit eclesial’, l’edifici original , fou afectat possiblement pels terratrèmols del segle XV, la seva ubicació al interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Muja, reforça aquesta hipòtesis- ; fos un temple molt més gran.



La data damunt la portalada, ens confirma que la restauració / reedificació, es va fer sota l’influencia ideològica del Concili de Trento, sacrificant de forma barroera les qüestions estètiques, fins a l’extrem que únicament l’absidiola escapçada que esmentàvem adés, i el campanar d’espadanya ens confirmen que estem davant d’un edifici de culte.



Tenia ocasió de recollir imatges d’algunes tombes antropomòrfiques, que com per arreu en aquesta comarca, presenten un lamentable estat d’incúria.