SANTA MARIA DE GRANOLLLERS DE ROCACORBA.

Havíem creuat la Vall dels Oms, la terra que els celtes coneixem com DALO LEMANA, més tard el romans VALLIS LEMENA, i en els nostres dies com la Vall de Llémena; la foscor començava a ensenyorir-se de la contrada quan ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio Mora Vergés, davant la façana de Santa Maria de Granollers de Rocacorba, amb l'ajuda del flaix , recollíem imatges de la porta d'arc rebaixat motllurat i remarcat amb un fris de línies barroques, la fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el rosetó, i el campanar de torre de planta quadrada; ens calia superar un fil elèctric pel bestiar per poder accedir a veure l'absis poligonal.

L'església parroquial de Santa Maria de Granollers va ser donada el 1065 per Guillem Guifre, en el seu testament, a la canònica gironina. El monestir d'Amer posseí terres en aquesta parròquia. L'edifici actual, d'una nau, és una construcció barroca del segle XVIII.

Prop de l'església, hi ha les restes del que fou l'antic castell de Granollers, avui transformat com a habitatge; aquest castell fou el centre de la baronia de Granollers, que va ser cedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Sant Vicenç, senyor de Cartellà; després passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

S'explica per la contrada que a Granollers de Rocacorba, va néixer el que va ser cabdill dels remences radicals, Pere Joan Sala. Pagès d'ofici , va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.

Aconseguí propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la plana de Vic, la Selva i el Gironès, entrant a les principals poblacions sempre en nom del rei, èxit ràpid i brillant que sempre ha fet sospitar una amagada complicitat reial.

Pel gener del 1485, amb quatre-cents pagesos derrotà la host del veguer de Barcelona, Antoni Pere de Rocacrespa, a Montornès, i s'apoderà després de la mateixa vila de Granollers, des d'on irradià la insurrecció pel Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat.

Sala fou derrotat finalment a Llerona el 24 de març de 1485 per l'exèrcit format pel lloctinent general de Catalunya, l'infant Enric d'Aragó, el conestable Joan de Cardona i el conseller en cap barceloní Jaume Destorrents. Fet presoner i conduït a Barcelona, on fou esquarterat i penjat l'any 1485.

La revolta remença va aconseguir que Ferran II, fill de Joan II, s'impliqués en el cas dels remences i dictés la Sentència Arbitral de Guadalupe.

La sentència va perdonar els revoltats però va ser implacable amb els caps de la revolta.

Les injustícies semblem més evidents en aquestes terres serenes, on els oms acompanyen la cantarella de l'aigua que baixa de Sant Aniol.