SANTA MARIA DE FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Santa Maria de Florejacs, advocació molt comú en les terres recuperades als sarrains.

L’actual edifici és de factura classicitzant, el campanar és modern de planta octogonal, i porta la data del 1841. Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar l’església de cap i de nou, damunt l’edifici anterior, possiblement romànic ja que trobem documentat que l’any 1075 senyorejava la contrada Bernat Company.



La jurisdicció del lloc passà als Alemany, senyors de Guimerà (inici del segle XIV), i el castell esdevingué centre de la baronia de Florejacs, que pertangué als Josa (segle XIV), als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625; Josep Antoni de Ribera i Espuny, baró de Florejacs, fou creat per Carles III comte de Claramunt) i a mitjan segle XVIII la baronia passà als marquesos de Gironella fins a la fi de l’Antic Règim.

Florejacs era habitat en època romana (hi ha restes que ho confirmen a la Malesa), el topònim ens descriu un espai físic que res te a veure amb l’actual, com succeeix també a la Floresta, a la comarca de les Garrigues.

La dèria de construir vaixells per part dels sàtrapes de Castellà, explica en bona mesura l’extrema aridesa de la Segarra. Felipe II es cobria de gloria amb la seva ‘Armada Invencible’ , i amb la frase que se li atribueix per justificar-ho ‘No envié mis naves a luchar contra los elementos’; tantes paraules seguides, i que tinguin significat han fet dubtar sempre als historiadors. Els reis castellans no acostumen a tenir tant voca