SANTA MARIA DE FINESTRES. VALL DE LLÉMENA. LA GARROTXA

Un relat de: Antonio Mora Vergés

El sol tardoral lluïa amb forçà, quan deixàvem darrera nostre l'església parroquial de Sant Aniol ; el so de les campanes cridant a l' àngelus, emplenava les terres altes de la vall de Llémena [ Coromines defensa l'origen cèltic del topònim, de DALO LEMANA ( la Vall dels oms ). Amb la romanització es farà la translació de cèltic DALO - vall, al VALLIS llatí. ]

El sagristà ens havia explicat com podíem arribar fins a Santa Maria, tot i fent-nos l'advertiment que amb les pluges potser la pista presentava algun problema; la Maria Jesús Lorente Ruiz i l'Antonio mora Vergés seguíem les seves indicacions i agafàvem la pista que abans de l'entrada de la població, a la dreta, poc després de travessar el riu, comença a enfilar-se per la serra i uneix el poble de Sant Aniol de Finestres amb Mieres.

Quan al topònim finestres, habitualment se li atorga el significat de ‘ guaita , mirador , talaia,.. ‘
Anàvem a L'antic poble de Finestres, a 880 metres d'alçaria a la serra d'aquest nom , l'estat de la pista de terra obligava a mantenir la màxima atenció, amb la primera velocitat; assolíem finalment la nostra fita i podíem veure la inconfusible imatge Santa Maria de Finestres ;




per accedir a l'indret cal deixar el cotxe a la vora del camí carreter, encomanar-se - en el nostre cas de manera particular - a Santa Maria de Finestres, i començar l'ascens; el costerut corriol està fet literalment amb una plomada. El camí és curt - uns vint minuts - però intens.


El lloc en els seus orígens històrics està vinculat al Senyor de Finestres, i estava situat sota d'aquest castell, a l'extrem d'una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l'església de Santa Maria de Finestres, que va ser consagrada el 947 pel bisbe Gotmar de Girona.

L'església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles, monestir al qual ja pertanyia l'any 1096. El priorat s'extingí el 1836 tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris. El temple sofrí danys en els terratrèmols de 1427-28.


Conserva de l'obra romànica, que ha estat molt modificada, la volta i l'absis, sobrealçat. Havia estat ampliada el 1779 i el 1836, en suprimir-se el priorat, esdevingué només parròquia.




Ara és un santuari marià , on s'hi celebra un aplec el diumenge després de la segona Pasqua.



Hom resta meravellat tant per les magnifiques vistes, com per la tasca gegantina dels qui aixecaren aquests edificis; les condicions del camí fan suposar que tot el material necessari va arribar a força de braços, tota vegada que almenys en aquesta via que hem practicat, es impensable l'accés amb besties de carrega.

Mentre recollim imatges de l'indret, el vent fred es deixa sentir, i escurcem la nostra estada en evitació d'un refredat; ens tornem a posar en marxa novament sota l'especial protecció de Santa Maria de Finestres i davallem fins al camí carreter on deixàvem el vehicle. Fins a Mieres ens queda encara una bona estona.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6914 Relats

1201 Comentaris

5428156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com