SANTA MARIA DE COLLBÀS ‘ LA OBLIDADA’. CARME. L’ANOIA

Pujàvem ‘ els set magnífics ‘, la Irene, la Carmen, la Sonia, l’Antonio, El Feliu, el Josep i el Tomàs, fins al Santuari de Santa Maria de Collbàs; des de lluny es únicament visible el campanar; just davant del temple, en estat ruïnós hi ha un edifici que va exercir – no massa anys enrere - funcions d’hostatgeria i/o casa de colònies.




En la recerca d’informació trobo : L’actual santuari marià és de l’any 1793 ; documentat des del 1318, sofrí diverses transformacions als segles XVI i XVIII. Inicialment va dependre de Santa Maria de Claramunt i des de 1779 és sufragània de Sant Martí de Carme.

S’hi venera una imatge de la Verge dreta que té al Nen al braç esquerre, mentre sosté un bolet amb el dret (sembla que aquest element es va afegir en la reproducció ja que l’original sostenia un fòssil, element que és absolutament singular en les representacions marianes). La imatge original, va desaparèixer en els dies foscos de la guerra civil.



Els edificis destinats a casa de colònies, han estat objecte de devastació, i fins el propi temple ha patit la violència; la seca ubicació en un paratge aïllat, i la manca d’un culte regular els hi posa fàcil, als qui tenen ganes de fer malbé el patrimoni històric i cultural. L’indret on està aixecat el santuari es conegut pel coll de la Llentilla o Llentia, degut a l’abundància de nummulitis, 'protozous marins gegants de pocs mil•límetres fins a 6 cm de diàmetre, del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d’una closca calcària; aquest grup de fòssils característics de l’eocè marí reben aquesta denominació popular per la seva semblança amb el llegum homònim'. Ens expliquen que encara avui se’n troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Es van extingir a la fi de l’oligocè. Com els nummulitis, el Santuari de la Mare de Déu de Collbàs, i la major part de les advocacions localitzades en les terres interiors, viuen un procés d’extinció- més exponencial que progressiu- que s’explica per la secularització creixent de la nostra societat per una part, i per l’abandó sistemàtic – criminal diria - del Patrimoni col•lectiu, tant per part de les Autoritats, polítiques i religioses, com per la ciutadania. Ben aviat tindrem el país que ens hem anat ‘treballant’. © Antonio Mora Vergés