Cercador
SANTA MARIA DE BATET. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Anita Valeri Puigvert em feia arribar una fotografia de Santa Maria de Batet, que apareix esmentada a l'acta de fundació del monestir de Sant Pere de Besalú, l'any 977. el lloc de Batet, topònim que hom defensa procedeix del llatí ‘ bêta’ , bleda, amb la forma diminutiva ‘et’, emprada per distingir-la d’altres llocs amb el mateix nom, però de major dimensió, i que , aleshores formava una "vil•la" que depenia dels comtes de Besalú.
Església molt modificada per les construccions que se li han anat afegint als murs primitius al llarg dels segles. Conserva l'absis semicircular, amb pilars de suport i una finestra central que fou reformada en època més avançada, la qual mostra els vells carreus sota l'emblanquinada que la cobreix. La sagristia i les capelles laterals que ampliaren el temple pels costats sud i nord, desferen la seva factura originària, reconstruint també, a finals de segle XV i com a possible conseqüència dels desperfectes que ocasionaren els terratrèmols, la volta de la nau central. La porta d'estil neoclàssic de la façana de ponent data de mitjans de segle XIX. La part més interessant, romànica, és el campanar de torre, de tres pisos i teulat a quatre vessants, que fou sobrealçat durant el segle XVIII. A l'interior destaquen les capelles que, en temps del gòtic, es dedicaren a la Mare de déu del Roser i Sant Pere, amb voltes ogivals i les corresponents claus esculpides amb la imatge del Sant titular.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixerxatalunya@gmail.com
Església molt modificada per les construccions que se li han anat afegint als murs primitius al llarg dels segles. Conserva l'absis semicircular, amb pilars de suport i una finestra central que fou reformada en època més avançada, la qual mostra els vells carreus sota l'emblanquinada que la cobreix. La sagristia i les capelles laterals que ampliaren el temple pels costats sud i nord, desferen la seva factura originària, reconstruint també, a finals de segle XV i com a possible conseqüència dels desperfectes que ocasionaren els terratrèmols, la volta de la nau central. La porta d'estil neoclàssic de la façana de ponent data de mitjans de segle XIX. La part més interessant, romànica, és el campanar de torre, de tres pisos i teulat a quatre vessants, que fou sobrealçat durant el segle XVIII. A l'interior destaquen les capelles que, en temps del gòtic, es dedicaren a la Mare de déu del Roser i Sant Pere, amb voltes ogivals i les corresponents claus esculpides amb la imatge del Sant titular.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixerxatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.