Cercador
SANTA MARIA D’AGUILÓ
Un relat de: Antonio Mora VergésEl REINO DE ESPAÑA ha estat sempre amb ‘ números vermells’ , i una de les sortides recurrents , enlloc de tallar la corrupció i/o reduir la ‘màquina politico-administrativa’ estatal, el veritable ‘forat negre’ d’aquest model econòmic, ha estat la disminució del nombre de municipis, que passaven d’uns 11.000, a una mica més de 9.000 a finals del segle XIX, per aplicació de la Llei municipal de 1845 – i les successives reformes - que exigia la presència d'un mínim de 30 veïns al municipi (uns 150 habitants) per conservar l'ajuntament.
Els avantpassats dels que avui tornen a presentar aquesta ‘concentració com un avenç - José Posada Herrera, Ministro de la Gobernación de Isabel II -, no aconseguien fer quadrar els comptes públics; normalment això de retallar la xocolata del lloro, ja té aquestes conseqüències, però assolien el propòsit ocult d’aquesta disposició legal, que no era altre que esborrar la petita història d’aquells nuclis de població; recordeu ?. Qui per la història, per la identitat.
![](http://4.bp.blogspot.com/-RB6VSKfJh6w/Ub6vMJvN8sI/AAAAAAAAaEk/Kc2sh4ZsykM/s400/IMG_6685.JPG)
Això succeïa entre molts altres lloc, al poble d’Aguiló, que passava a dependre de Santa Coloma de Queralt. Enlloc trobava cap explicació del perquè a darreries del segle XIX - apareix la data “1888” en un dels arcs de mig punt que emmarquen les campanes - calgués fer quasi de cap i de nou l’església parroquial de Santa Maria. Hom pensa sempre en els diners d’Amèrica ( del comerç /espoli de les colònies )
![](http://3.bp.blogspot.com/-UvNbkqUFDkM/Ub6vccZ5QjI/AAAAAAAAaEs/5TePG-uP_w8/s400/IMG_6688.JPG)
![](http://3.bp.blogspot.com/-n9Rx8gWDt1w/Ub6vnvdvyfI/AAAAAAAAaE0/w7zOOyXUjOA/s400/IMG_6689.JPG)
Depenen d’aquesta església les capelles de Sant Vicenç, Sant Miquel de la Portella ( la portada, potser l'element més destacat ha estat arrencada i robada ) , Sant Joan Baptista de la Pobla de Carivenys ( va ser enderrocada l’any 1901, i substituïda per un nou temple) i Sant Pere de les Roques ( edifici de nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, sota el qual hi ha una cripta. Actualment la nau està enrunada però es conserva la part de l'absis i el cimbori amb cúpula sobre trompes).
El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens alegràvem infinitament de poder saludar una persona que treballava en tasques de reparació d’un immoble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els avantpassats dels que avui tornen a presentar aquesta ‘concentració com un avenç - José Posada Herrera, Ministro de la Gobernación de Isabel II -, no aconseguien fer quadrar els comptes públics; normalment això de retallar la xocolata del lloro, ja té aquestes conseqüències, però assolien el propòsit ocult d’aquesta disposició legal, que no era altre que esborrar la petita història d’aquells nuclis de població; recordeu ?. Qui per la història, per la identitat.
Això succeïa entre molts altres lloc, al poble d’Aguiló, que passava a dependre de Santa Coloma de Queralt. Enlloc trobava cap explicació del perquè a darreries del segle XIX - apareix la data “1888” en un dels arcs de mig punt que emmarquen les campanes - calgués fer quasi de cap i de nou l’església parroquial de Santa Maria. Hom pensa sempre en els diners d’Amèrica ( del comerç /espoli de les colònies )
Depenen d’aquesta església les capelles de Sant Vicenç, Sant Miquel de la Portella ( la portada, potser l'element més destacat ha estat arrencada i robada ) , Sant Joan Baptista de la Pobla de Carivenys ( va ser enderrocada l’any 1901, i substituïda per un nou temple) i Sant Pere de les Roques ( edifici de nau única coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular, sota el qual hi ha una cripta. Actualment la nau està enrunada però es conserva la part de l'absis i el cimbori amb cúpula sobre trompes).
El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens alegràvem infinitament de poder saludar una persona que treballava en tasques de reparació d’un immoble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1414467942)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS