SANTA MAGDALENA DEL PONT DE VILOMARA

Quan m’aturava a la Plaça Major que està a un nivell superior que el de l’església dedicada com l’actual capella del Cementiri Municipal a Santa Magdalena, advertia que la façana restà inacabada, i del projecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895), se’n ha construït només el basament i el portal d'accés.







L’església fou beneïda pel bisbe de Vic , Antoni Lluís Jordà i Soler (1866-1872), el 13 d'octubre de 1868, i exerceix les funcions de parròquia emancipada de Rocafort des del 1889.

Volia trobar alguna explicació al llarg període 1858-1968 que es dona com de construcció del temple; les noticies dels anys 1936-1939 expliquen que al Pont de Vilomara, van desmuntar alguns altars i retaules de l’església nova, consagrada el 1868 per substituir la petita ermita de Santa Magdalena del Pla, en van fer piles i els van cremar. A l’interior de l’església i de la rectoria hi van instal•lar els refugiats que arribaven al poble.

L’edifici religiós estava tancat, i no hi ha pràcticament cap informació a la xarxa d’aquest temple d’estil neogòtic; m’expliquen que sostre de l'interior de la nau, és cobert amb volta de creueria, i les arcades de les capelles laterals amb arcs apuntats.

Em quedava sense resposta l’Advocació a la Mare de Déu de la Divina Gràcia, que s’associa també a aquesta església.

El cens de l’any 1858 estava per sota del miler d’ànimes.

El cens de l’any 1968 rondava ja els 2.000 veïns.

El cens de l’any 2012 era de 3.775 habitants.

Al segle XIX el percentatge estimat d’assistència al culte superava el 50% de la població.

Al segle XX, queia l’assistència en la mateixa mesura que el feixisme ‘relaxava’ la tensió sobre la població.

Al segle XXI – tendre encara – els percentatges no acostumen a assolir els dos dígits.

Sou pregats d’ajudar-nos a completar, i/o a esmenar, aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com