Cercador
SANTA CREU DE MONTCLAR. EL BERGUEDA
Un relat de: Antonio Mora VergésEns desviàvem de la via asfaltada, el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, per arribar-nos fins a Santa Creu de Montclar; és una església originàriament romànica d’una nau, coberta amb volta de rajola, de mig punt, i coronada a llevant per un absis semicircular, molt ample i més baix que la nau; a ponent s’alça una Creu davant de la façana on hi ha el petit campanar d’espadanya.
![](http://2.bp.blogspot.com/-eOCNu9JHlBM/Tn5RVTskfKI/AAAAAAAAALg/n7fSlcyNjrM/s200/CREU%2BABSIS.jpg)
![](http://2.bp.blogspot.com/-O3YzEnANJQc/Tn5RVQ5kG8I/AAAAAAAAALo/1Rt7gy0nVPE/s200/CREU%2BPORTA.jpg)
![](http://1.bp.blogspot.com/-ItR4JXmThQU/Tn5RWp_W-RI/AAAAAAAAALw/IAIHI9YijmI/s200/CREU.jpg)
L’església de Santa Creu de Montclar era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acte de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983.
L’església, separada del nucli de Montclar pel llit de la riera, devia exercir ‘ de facto’ funcions quasi parroquials, malgrat no assolir mai la categoria de parròquia; no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.
Possiblement depenia eclesiàsticament de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.
Hom pensa que l’església s’integrà al terme del Castell de Montclar al segle XIV.
La masia propera, dita de Santa Creu – ara en obres – va ser aixecada al segle XVI, i ampliada al segle XVIII; des d’aquella data l’església, esdevindrà capella particular del mas, i perdrà la seva condició de sufragània de la parroquial de Sant Martí.
Avui – segons ens expliquen – no es celebra el culte de forma regular en aquesta església.
No ens cansarem de posar-ho negre sobre blanc, el Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
No espereu res – almenys de bo, de Barcelona i/o de Madrid- refieu-vos únicament de les vostres forces, i per descomptat de l’ajuda de l’Altíssim que no us fallarà.
![](http://2.bp.blogspot.com/-eOCNu9JHlBM/Tn5RVTskfKI/AAAAAAAAALg/n7fSlcyNjrM/s200/CREU%2BABSIS.jpg)
![](http://2.bp.blogspot.com/-O3YzEnANJQc/Tn5RVQ5kG8I/AAAAAAAAALo/1Rt7gy0nVPE/s200/CREU%2BPORTA.jpg)
![](http://1.bp.blogspot.com/-ItR4JXmThQU/Tn5RWp_W-RI/AAAAAAAAALw/IAIHI9YijmI/s200/CREU.jpg)
L’església de Santa Creu de Montclar era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acte de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983.
L’església, separada del nucli de Montclar pel llit de la riera, devia exercir ‘ de facto’ funcions quasi parroquials, malgrat no assolir mai la categoria de parròquia; no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.
Possiblement depenia eclesiàsticament de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.
Hom pensa que l’església s’integrà al terme del Castell de Montclar al segle XIV.
La masia propera, dita de Santa Creu – ara en obres – va ser aixecada al segle XVI, i ampliada al segle XVIII; des d’aquella data l’església, esdevindrà capella particular del mas, i perdrà la seva condició de sufragània de la parroquial de Sant Martí.
Avui – segons ens expliquen – no es celebra el culte de forma regular en aquesta església.
No ens cansarem de posar-ho negre sobre blanc, el Berguedà necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
No espereu res – almenys de bo, de Barcelona i/o de Madrid- refieu-vos únicament de les vostres forces, i per descomptat de l’ajuda de l’Altíssim que no us fallarà.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1643899008)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS