SANTA COLOMA DE GRAMENET. L’ESGLÉSIA MAJOR

Miquel Pascual Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916 ) , i Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914 ), gràcies a la donació de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, van construir entre els anys 1912 i 1915 una nova església d’estil neogòtic , un magnífic edifici d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals.



Miquel Roig i Nadal (1924-1993), plasmava en un baix relleu al timpà de la porta, l’acte generós de Mossèn Jaume Gordi i Vallès fent ofrena del temple, envoltat d'un grup de fidels. Com en el timpà de l’església de Sant Esteve de Castellar del Vallès, les cares representades son de persones que tenien relació amb l’obra, si algú té dades per fer la comparació ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com



La descripció tècnica ens diu, la façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt, reforçada amb el portal amb arquivoltes, el gran finestral vidriat i el campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica.





En els inicis del conflicte bèl•lic que es generava com a conseqüència de la sedició militar dels feixistes contra el govern de la II República, al juliol de 1936, aquest temple parroquial fou saquejat i incendiat; com sempre però, no es va perdre tot per a tothom i consta com ‘desapareguda’ una imatge d’alabastre del segle XVI

El recinte de l’església de Santa Coloma, fou utilitzat com a dipòsit de material de guerra.

Llegia que l’església de Santa Coloma de Gramenet pren el nom de l'antiga església romànica reformada el segle XVIII de Santa Coloma, que fou definitivament aterrada l’any 1966, ens agradarà tenir imatges d’aquest temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
http://www.grame.net/fileadmin/Files/Ajuntament/informacio_urb/planejament/Plans/Vigents/PE158_AD/EC/EC-41_Esglesia%20major.pdf



Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , dades biogràfiques de Mossèn Jaume Gordi i Vallès, que llegia en fou el primer Rector.