Cercador
SANTA CECILIA ROMÀNICA D’ODÈN. EL SOLSONÈS . LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava la façana – millor les restes – de l’església romànica de Santa Cecilia d’ Odèn, no trobava cap explicació raonable de la seva destrucció, fora del creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242 ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació cal cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies americanes, que es convertirà en cases pairals, fetes o refetes, i en esglésies, capelles, ermites i oratoris.
Quan les colònies americanes al crit de ESPAÑA NOS ROBA, esdevenien lliures, la fugida de la població, masovers, mossos, i no propietaris en general assolirà nivells exponencials : 1158 en el cens de 1877, 963 al 1887, 615 a l’any 1900, que es recuperaran com a conseqüència de la fam que es generava desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República, amb el recolzament de la Jerarquia catòlica, que amb l’excepció de l’arquebisbe de Tarragona, signarà una carta col•lectiva, també, també el bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 1861 - Solsona, 1945).
Pel topònim Odèn hi ha un munt d’hipòtesis, la procedència de àrab al’adàn ‘ a la vora del riu’ , que recull Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d , em sembla escaient.
Quan les colònies americanes al crit de ESPAÑA NOS ROBA, esdevenien lliures, la fugida de la població, masovers, mossos, i no propietaris en general assolirà nivells exponencials : 1158 en el cens de 1877, 963 al 1887, 615 a l’any 1900, que es recuperaran com a conseqüència de la fam que es generava desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República, amb el recolzament de la Jerarquia catòlica, que amb l’excepció de l’arquebisbe de Tarragona, signarà una carta col•lectiva, també, també el bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 1861 - Solsona, 1945).
Pel topònim Odèn hi ha un munt d’hipòtesis, la procedència de àrab al’adàn ‘ a la vora del riu’ , que recull Manuel Bofarull i Terrades q.e.p.d , em sembla escaient.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.