Cercador
SANTA CECILIA DE SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’amic Sergi Campas Canalias , retratava aquesta esglésiola ORIGINARIAMENT romànica, d’una sola nau amb un absis semicircular , i una sacrista que no es construiria en el mateix moment de l’església, té un petit porxo lateral, i una amplia esplanada davant de la façana, a la façana refeta en èpoques posteriors, hi ha un petit campanar de d’espadanya només per una campana.
Xavier Solà Colomer (Sant Feliu de Pallerols, 1972), publicava un treball al número 1076 (23 de novembre del 2000)de la publicació , La Comarca d’Olot, «L’ermita romànica de Santa Cecília de Sant Feliu de Pallerols».
Quan al topònim és un derivat diminutiu de pallers (plural de paller) o del pallar que ha donat origen al topònim Pallars.
Llegia que cada any, al mes de novembre, en els paratges d'aquesta capella, s'hi celebra l'aplec. Dins la capella hi té lloc la missa solemne i en els paratges del costat s'hi celebra un dinar de germanor.
No disposa Sant Feliu de Pallerols i em sembla absolutament inexplicable – estem a la Catalunya ‘catalana’ - d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
El Patrimoni històric i/o artístic que s’ha pogut conservar i/o mantenir és un actiu molt valuós, que aprecien especialment la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que viuen a les terres situades Nord enllà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Xavier Solà Colomer (Sant Feliu de Pallerols, 1972), publicava un treball al número 1076 (23 de novembre del 2000)de la publicació , La Comarca d’Olot, «L’ermita romànica de Santa Cecília de Sant Feliu de Pallerols».
Quan al topònim és un derivat diminutiu de pallers (plural de paller) o del pallar que ha donat origen al topònim Pallars.
Llegia que cada any, al mes de novembre, en els paratges d'aquesta capella, s'hi celebra l'aplec. Dins la capella hi té lloc la missa solemne i en els paratges del costat s'hi celebra un dinar de germanor.
No disposa Sant Feliu de Pallerols i em sembla absolutament inexplicable – estem a la Catalunya ‘catalana’ - d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
El Patrimoni històric i/o artístic que s’ha pogut conservar i/o mantenir és un actiu molt valuós, que aprecien especialment la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que viuen a les terres situades Nord enllà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.