Cercador
SANTA BÀRBARA DE PRUNERES, MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, s’arribaven fins l'antiga església de Santa Bàrbara de Pruneres , situada damunt la serra que tanca la vall d'Oix pel SE
L'alou de Pruneres és esmentat el 969, fou del monestir de Sant Pere de Camprodon i aviat passà a dependre del priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, que hi establí una cel•la.
L'edifici romànic és de finals del segle XII o començaments del XIII. D'absis semicircular, volta apuntada, porta a migdia sense decoració i campanar d'espadanya. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a l'absis i l'altre a la façana de ponent i una altra de biaix senzill al mur sud. Galilea La peculiaritat més destacable de l'església és el pòrtic o galilea situat a la banda de migdia i al davant de la porta d'entrada. Tant per l'estructura com per la qualitat dels materials emprats en llur construcció, es creu que es tracta d'una obra posterior a la de l'edifici principal, afegida segurament a finals del segle XIII o a principis del XIV. Consta de cinc arcs de mig punt i en el seu interior es guardaven diferents peces artístiques com :
Una làpida sepulcral d'alabastre del segle XIV representant l'enterrament d'una dama del castell de Bestracà que fou malmesa durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939: alguns dels seus fragments foren dipositats al Museu d'Olot pel Dr. Joaquim Danès i Torras ( Olot el 8 de juny de 1888 - + 11 de febrer de 1960)
Els fragments d'un retaule representant la vida de la Santa estan guardats al Museu Parroquial d'Olot.
Fins a les acaballes del segle XIX s'hi venerava una talla romànica, avui dipositada al Museu d'Art de Catalunya, procedent de la col•lecció Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 1882 - 1956)
De l'any 1972 al 1981 s'hi han efectuat obres de restauració, que han suposat prescindir de la construcció bastida sobre la nau durant els segles XVII-XVIII i també la que convertí en torre la vella espadanya, refeta després que un llamp la destruís, pel setembre de 1978.
L'alou de Pruneres és esmentat el 969, fou del monestir de Sant Pere de Camprodon i aviat passà a dependre del priorat de Santa Maria del Coll de Panissars, que hi establí una cel•la.
L'edifici romànic és de finals del segle XII o començaments del XIII. D'absis semicircular, volta apuntada, porta a migdia sense decoració i campanar d'espadanya. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a l'absis i l'altre a la façana de ponent i una altra de biaix senzill al mur sud. Galilea La peculiaritat més destacable de l'església és el pòrtic o galilea situat a la banda de migdia i al davant de la porta d'entrada. Tant per l'estructura com per la qualitat dels materials emprats en llur construcció, es creu que es tracta d'una obra posterior a la de l'edifici principal, afegida segurament a finals del segle XIII o a principis del XIV. Consta de cinc arcs de mig punt i en el seu interior es guardaven diferents peces artístiques com :
Una làpida sepulcral d'alabastre del segle XIV representant l'enterrament d'una dama del castell de Bestracà que fou malmesa durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939: alguns dels seus fragments foren dipositats al Museu d'Olot pel Dr. Joaquim Danès i Torras ( Olot el 8 de juny de 1888 - + 11 de febrer de 1960)
Els fragments d'un retaule representant la vida de la Santa estan guardats al Museu Parroquial d'Olot.
Fins a les acaballes del segle XIX s'hi venerava una talla romànica, avui dipositada al Museu d'Art de Catalunya, procedent de la col•lecció Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 1882 - 1956)
De l'any 1972 al 1981 s'hi han efectuat obres de restauració, que han suposat prescindir de la construcció bastida sobre la nau durant els segles XVII-XVIII i també la que convertí en torre la vella espadanya, refeta després que un llamp la destruís, pel setembre de 1978.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.