Cercador
SANTA ANNA DE RIBER. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésDe romànic del segle XII la qualifica la Generalitat de ‘ Barcelona’ , el cartell prop de l’església parla del segle XVII, com el de la casa Alió, que de ben segur va costejar a les seves expenses aquest edifici de nau única, de tres trams amb volta de llunetes i cor, que té dues capelles laterals per banda, les dues primeres amb volta de creueria , i les segones s'obren al mur amb volta de canó. Te l'absis tallat.
A l'exterior, hi ha una entrada rectangular emmarcada amb carreus de pedra, i porta de fusta. A sobre petita obertura de mig punt que complementa l'entrada. Més a sobre, rosassa amb motllura, i culminant la façana, campanar d'espadanya amb dues obertures. La coberta a dues aigües.
L’interior - al que no podíem accedir - ens expliquen que és feta amb carreus irregulars de pedra, amb arrebossat pintat de blanc a les voltes, i que té l'enllosat de pedra.
Quan al topònim trobem :
a) Etimològicament del llatí ripariu, derivat de rīpa, ‘riba’.
b) Etimològicament derivat de ribes o riba, nom de fruit de les dites plantes.
Atesa la presencia abundosa de topònims relacionats amb la vegetació, Cervera, Morana, Selvanera,... ens decantem per la segona opció, altrament el lleidatans – fins el que militen al PP – no acostumen a ‘menjar-se les paraules’.
A l'exterior, hi ha una entrada rectangular emmarcada amb carreus de pedra, i porta de fusta. A sobre petita obertura de mig punt que complementa l'entrada. Més a sobre, rosassa amb motllura, i culminant la façana, campanar d'espadanya amb dues obertures. La coberta a dues aigües.
L’interior - al que no podíem accedir - ens expliquen que és feta amb carreus irregulars de pedra, amb arrebossat pintat de blanc a les voltes, i que té l'enllosat de pedra.
Quan al topònim trobem :
a) Etimològicament del llatí ripariu, derivat de rīpa, ‘riba’.
b) Etimològicament derivat de ribes o riba, nom de fruit de les dites plantes.
Atesa la presencia abundosa de topònims relacionats amb la vegetació, Cervera, Morana, Selvanera,... ens decantem per la segona opció, altrament el lleidatans – fins el que militen al PP – no acostumen a ‘menjar-se les paraules’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.