Cercador
SANT SIMÉO ESTILITA DE MASSOTERES. LA SEGARRA INFINITA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’ Àngela Llop Farré retratava les restes de l’església romànica de Sant Simeó de Massoteres situada al recinte del cementiri vell, com succeïa a Bellvei, també aquí se’ns havia passat aquest edifici religiós que acollia el culte a Sant Siméo Estilita Anacoreta – infreqüent en terres catalanes - en la nostra visita.
El topònim vindria de l’àrab mànzal sutur ( refugi fortificat ) segons la tesis de Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - 10 d'agost de 2009 ), que dona com a possible l’Albert Turull i Rubinat, en el seu excel•lent treball ‘Topònims de la Vall del Llobregós’.
Les cròniques diuen que l’edifici s’alçava al segle XI, té – encara - l’absis ornat amb arcuacions llombardes en grups de dues o tres entre lesenes; al centre del semicilindre absidal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
A l’interior l’aspecte d’abandó i ruïna resulta dolorós quasi de forma física.
L’espectacle dels diners malgastats per la Candidatura Olímpica de Madrid, afegit als ‘sobres del Barcenas’ , i als continus escàndols de corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, son clarament un escarni [Escrache] fet tant a les persones físiques, com al patrimoni Històric comú.
El topònim vindria de l’àrab mànzal sutur ( refugi fortificat ) segons la tesis de Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923 - 10 d'agost de 2009 ), que dona com a possible l’Albert Turull i Rubinat, en el seu excel•lent treball ‘Topònims de la Vall del Llobregós’.
Les cròniques diuen que l’edifici s’alçava al segle XI, té – encara - l’absis ornat amb arcuacions llombardes en grups de dues o tres entre lesenes; al centre del semicilindre absidal hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
A l’interior l’aspecte d’abandó i ruïna resulta dolorós quasi de forma física.
L’espectacle dels diners malgastats per la Candidatura Olímpica de Madrid, afegit als ‘sobres del Barcenas’ , i als continus escàndols de corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, son clarament un escarni [Escrache] fet tant a les persones físiques, com al patrimoni Històric comú.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.