Cercador
SANT SEBASTIA DE SITGES. L’ERMITA VOTIVA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl mestre d’obres , Francesc Cros i Massó (1793-1869), és l’autor de la reforma de l'ermita de Sant Sebastià – possiblement d’origen votiu – que la portarà a integrar-se en el conjunt del cementiri de Sitges, la descripció ens diu ; edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis.
Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules.
En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl•lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, cobert.
No té accés des de l’interior del Cementiri; això malgrat que forma part del tancament perimetral, i deixa l’absis a l’interior del fossar, des del nostre particular punt de vista - del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Verges - no la converteix en la Capella del Cementiri, sinó que reafirma la seva naturalesa d’ermita votiva.
Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules.
En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl•lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, cobert.
No té accés des de l’interior del Cementiri; això malgrat que forma part del tancament perimetral, i deixa l’absis a l’interior del fossar, des del nostre particular punt de vista - del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Verges - no la converteix en la Capella del Cementiri, sinó que reafirma la seva naturalesa d’ermita votiva.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455226 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.