Cercador
SANT SADURNI DE MALANYEU. EL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem la Rosa Planell i el Miquel Pujol a la recerca de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu; la població és avui un dels municipis del terme de la Nou del Bergueda.
S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola, passades la Tèrmica i les mines de Fígols hi ha una construcció mig enrunada a la esquerra de la carretera i a mà dreta hi ha un trencall senyalitzat, que mitjançant una carretera molt enrevessada i amb pendent ens hi condueix. Val la pena admirar el bosc i els arbres que ens envolten.
El poble està situat a 999 metres d’alçada a banda i banda de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de cal Pigot i la Foradada.
El nucli principal és un grup de cases, sis com a màxim, al voltant de l’església de Sant Sadurní. La resta de la població són cases disseminades en el terme. El lloc és de feréstega bellesa. Pertany al Bisbat de Solsona.
És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes. La primera notícia relativa de l’església és del segle X, a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell on surt amb el nom de Malanguez. Consta d’una nau rectangular i la capçalera formada per un absis semicircular coronat per un fris d’arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules i que posteriorment fou sobrealçat.
El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Al seu costat com en gran part de les esglésies romàniques hi ha el fossar. Actualment s’ha afegit a la paret del temple una construcció de nínxols d’enterrament. Tota ella està molt reformada i exteriorment és difícil apreciar la primitiva construcció.
Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes del martiri de Sant Sadurní.
Sant Sadurní, també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. Hi ha gran quantitat d’esglésies sota la seva advocació principalment al Bisbat d’Urgell.
S’hi arriba des de Berga en direcció a Guardiola, passades la Tèrmica i les mines de Fígols hi ha una construcció mig enrunada a la esquerra de la carretera i a mà dreta hi ha un trencall senyalitzat, que mitjançant una carretera molt enrevessada i amb pendent ens hi condueix. Val la pena admirar el bosc i els arbres que ens envolten.
El poble està situat a 999 metres d’alçada a banda i banda de la riera del seu nom, sota els cingles de la Rota, el Graell de cal Pigot i la Foradada.
El nucli principal és un grup de cases, sis com a màxim, al voltant de l’església de Sant Sadurní. La resta de la població són cases disseminades en el terme. El lloc és de feréstega bellesa. Pertany al Bisbat de Solsona.
És un edifici d’origen romànic, de mides mitjanes. La primera notícia relativa de l’església és del segle X, a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell on surt amb el nom de Malanguez. Consta d’una nau rectangular i la capçalera formada per un absis semicircular coronat per un fris d’arcuacions cegues, de dovelles petites, que reposen sobre minúscules mènsules i que posteriorment fou sobrealçat.
El campanar, de planta quadrada, és una construcció del segle XVIII. Al seu costat com en gran part de les esglésies romàniques hi ha el fossar. Actualment s’ha afegit a la paret del temple una construcció de nínxols d’enterrament. Tota ella està molt reformada i exteriorment és difícil apreciar la primitiva construcció.
Conserva un retaule barroc de l’any 1714 amb escenes del martiri de Sant Sadurní.
Sant Sadurní, també Sant Serni en les contrades del Pirineu, va ser bisbe i màrtir a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al segle III. Les llegendes parlen que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. Hi ha gran quantitat d’esglésies sota la seva advocació principalment al Bisbat d’Urgell.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.